La Plataforma per la Llengua ha fet un informe sobre la discriminació de la llengua catalana, tant a administracions locals i autonòmiques com a les estatals durant el 2016. Són discriminacions conegudes perquè hi ha hagut denúncia, però se sap que les reals es podrien multiplicar per deu o més, a part de les que no es perceben perquè els ciutadans ja es presenten vençuts, sotmesos i submisos i procuren que tant la vexació com la humiliació no ocorri, perquè amaguen la llengua. Aquí teniu la informació publicada aquest mes de maig sota el títol “No tenemos el examen en valenciano; o lo haces en castellano, o te vas». 22 nous casos de discriminació lingüística greu patits per ciutadans catalanoparlants durant l’any 2016 a mans de les administracions públiques de l’Estat espanyol”. Els tècnics que han fet l'estudi són Miquel Gil, Òscar-Adrià Ibáñez i David Valls i han col·laborat Mireia Casals i Bernat Gasull. Aquí teniu les 10 primeres ocorregudes durant el primer mig any, per tant segueixen l'ordre temporal. Qui vulgui conèixer-ne més i una llarga llista d'anys anteriors, pot llegir-la a l'adreça següent: https://www.plataforma-llengua.cat/media/upload/pdf/informediscriminacioadministracions_1496058084.pdf.
En un procés d'incapacitació al Jutjat núm. 3 d'Igualada, una família va ser obligada a parlar en castellà. Varen denunciar que se'ls havia privat dels seus drets lingüístics i es va arxivar la causa amb l'al·legació que només havia estat un suggeriment, encara que no era veritat.
Una jutgessa del Jutjat núm. 2 d'Olot ha estat sancionada pel TSJC per haver volgut impedir a dues lletrades que s'expressassin en català, manifestant que el castellà era una llengua universal. Ja havia fet el mateix a una nina de 6 anys, que va requerir assistència psicològica.
Una denúncia en català presentada a un jutjat de Benidorm va obtenir com a resposta que o la traduïen en castellà o es podria torbar 5 anys a resoldre's. El TSJPV va proclamar que les intervencions en català podien causar indefensió, és a dir, que el dret a usar el català era inferior a usar el castellà.
L'Administració central va denegar la ciutadania a un brasiler, que feia més de 10 anys que vivia a Catalunya, per haver respost en català l'examen. Varen disfressar la negativa de manca de coneixements, però només havia equivocat dues respostes. El que volien demostrar era que l'única llengua d'integració era el castellà.
Un ciutadà alacantí va denunciar al Síndic de Greuges valencià que en diferents zones de la façana de l'Auditori de la Diputació d'Alacant la retolació sols era en castellà. Li varen contestar que posar massa lletres era antiestètic. Castellà necessari; català, prescindible.
La lletrada del Jutjat de Primera Instància d'Olot va ordenar a la part demandada que presentàs els escrits en castellà per evitar la indefensió de la part demandant. Així que els que parlen castellà són ciutadans de primera i els que parlen català no tenen dret ni a expressar-se en la seva llengua a la pròpia terra. No arriben a ser ciutadans de cap categoria.
Una regidora de Compromís volia expressar-se en català al cas Noos, als jutjats de Palma i li va ser denegat per la jutgessa, perquè no ho havia advertit i alguna de les parts podria no entendre-la. Al final va declarar en valencià, amb traducció simultània d'un intèrpret.
A unes oposicions a auxiliar administratiu de Godella, un candidat va demanar una versió de l'examen en valencià. El president del tribunal li va contestar: “El examen no lo tenemos en valenciano y no lo vamos a dar; así que o lo haces en castellano o te vas”. Tanta sort que tant el perjudicat com la Plataforma per la Llengua ho varen denunciar i la prova va ser declarada nul·la.
Un home va anar a l'oficina de correus de la rambla de Guipúscoa de Barcelona i en veure que no hi havia postals en català es va adreçar al director de la sucursal i es va queixar. Aquest contestà de mala manera: “¡Estamos en España! L'afectat es va posar a fer fotos de les postals i el director el va treure defora amb caixes destemplades. Per això la Plataforma per la Llengua el va assessorar perquè posàs una denúncia al Síndic de Greuges.
En el campionat infantil d'Espanya de tennis taula que se celebrava a Blanes, un àrbitre va amonestar l'entrenador d'un participant perquè li havia dit: “Vinga, va, som-hi Andreu! Li va dir que ho havia de fer en castellà. Com que ho va continuar fent, el va expulsar del partit. S'ha de tenir en compte que molts d'entrenadors animen els seus jugadors en xinès, en anglès i altres llengües i mai no se'ls ha dit res. Demostra una actitud xenòfoba i arbitrària contra els catalanoparlants (catalanofòbia).
Això m'ha fet recordar un fet recent. A una clínica privada, quan els parles en català, sempre et contesten en castellà, a vegades de mala gana i a vegades et diuen que no t'entenen. He vist amb els meus ulls com es desviuen davant estrangers que parlen en anglès o alemany i els serveixen i els parlen en la seva llengua com si fossin els seus servidors. En canvi, a nosaltres, ens ignoren. No volen que existim. Si això no són motius més que suficients per no voler continuar en aquesta Espanya…
