Darrerament, junt amb afirmacions triomfalistes sense una base que les faci creïbles, es pot llegir tot un seguit de noticies relacionades que posen de manifest el preu que paguem tots per l'aparent millora que ens venen a tort i a dret des dels altaveus afins.
“A España le corresponde la triste distinción de ser el país europeo con más desigualdades después de Letonia”… “Los 200 españoles más ricos lo son un 8,4% más que en 2012”… “Los 20 ciudadanos españoles más ricos tienen el mismo patrimonio que el 20% de la población más pobre del país”… “El 20% de los españoles más ricos acapara el 44% de los ingresos”. Aquests titulars evidencien l'alt nivell de desigualtat social i econòmica que les darreres reformes i lleis estan marcant.
L'augment de la diferència entre els contribuents més rics i la gran majoria d'assalariats ja és una realitat a peu de carrer i és reflexa en el nombre de persones que ja viuen per baix de la pobresa, que des de 2007 ja són més de dos milions més, el que deixa el total en més de nou milions en aquesta greu situació.
“Los parados mayores de 45 años se han multiplicado por más de cuatro”. Al tercer trimestre de 2007 eren 413.100 els desempleats i en el mateix període d'aquest any es de 1.824.500.
La evasió d'impostos protagonitzada per grans fortunes i grans empreses ja concentren el 71,8% del frau fiscal total, el que suposa una pèrdua recaptatòria de més de 42.000 milions d'euros anuals. En aquest sentit, s'ha posat en marxa un Impost sobre la riquesa per controlar això en lloc de concentrar el 80% dels recursos en perseguir el que representa menys volum, menys risc de delicte menys i dificultat, com és fer-ho als autònoms, micro-empreses, pymes i assalariats.
Rescat va i rescat ve, encara que sigui dit “bancari”… Una emissió de deute del tresor darrera d'una altra -que el govern i els mitjans propers s'encarreguen de celebrar com un èxit- que, tot plegat, ens ha deixat un Estat ultra-endeutat, deute que, al estar emès o avalat pel mateix Estat finalment haurem de tornar els contribuents, ja sigui directament via més impostos o indirectament via més retallades dels serveis socials més bàsics. El deute de l'Estat, per compte i en nom de tots, ja és del 98% del PIB, i és preveu que el 2014 arribi al 100%. De moment, només en concepte d'interessos pel deute, els espanyols hauran de pagar 33.000 MEUR el 2014.
Com sempre, s'ha de dir que ningú és perfecte i que la gestió del govern anterior tampoc va ser cap meravella però s'ha de recordar que, qui des del primer dia del govern Zapatero va sortir, dia si i dia també, sentenciant-lo i auto-erigint-se com que només amb ells es podia arreglar la situació ves on ens ha portat i aquest és el preu que tots, els seus votants també, haurem de pagar.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
