Fa temps que Convergència està jugant al gat i la rata amb Unió. Tan aviat diuen que no hi ha desavinences entre ells com, aquesta porcellana fina de la qual últimament parla el President referint-se a la unitat dels partits en l’assumpte del sobiranisme, pel que respecte a la coalició de Convergència amb Unió, sembla que està trencada des de fa temps encara que no ho vulguin reconèixer.
Al final del segon tripartit, en presentar José Montilla com a candidat a les eleccions del Parlament de Catalunya de 2010, el PSC obtingué els pitjors resultats de la història, amb 28 diputats. Aquí començà la davallada, que encara seria molt pitjor en nomenar Pere Navarro com a candidat a les eleccions avançades del 25 de novembre de 2012, on només va obtenir 20 diputats. Després, la mala gestió de Pere Navarro com a secretari general del partit, començà la trencadissa dins del PSC.
Assistim actualment al començament de la trencadissa d’ICV, per culpa del duet al davant del partit, format pel setciències Joan Herrera i la bleda Dolors Camats. Dos ineptes més, com el Pere Navarro, per a dirigir un partit polític.
Mentre Oriol Junqueras, Marta Rovira i parlamentaris d’ERC i Convergència, s’han inscrit com a voluntaris per al 9-N, el panoli de l’Herrera obre una crisi a ICV dient que no anirà a votar aquest dia, declarant que en un procés participatiu: “Un pot posar un tovalló en l’urna i s’ha de comptar”.
S’ha de ser poca-solta i curt d’enteniment per dir aquesta bajanada. Com també afirma que, “unes eleccions plebiscitàries només són per ajudar al Sr. Mas “.
S’ha de ser gamarús per afirmar això! L’Herrera i la Camats amb aquest argument estan dient, que la demanda amb insistència d’eleccions plebiscitàries per part de l’ANC, ÒMNIUM, ERC, CUP i “tutti quanti”, són per ajudar al Sr. Mas.
A més de gamarussos, són uns passerells indignes de dirigir un partit. Per què dins d’aquesta disbauxa de frases dites a la babalà també val: “el President no és honest amb la ciutadania”. L’Herrera parlant d’honestedat? És una virtut, de la qual no pot presumir. Una persona que ara diu si, ara diu no, fent veure que està compromès amb procés però després a la primera de canvi l’abandona, demostra no saber el que és honestedat. No sap a on va, critica per criticar i no és persona de fiar.
El mateix Jordi Coca un acèrrim militant, fins ara d’ICV, ho ha dit ben clar: “aniré a votar el 9-N i a l’Herrera no el penso votar més”. “Quan parla no l’entenc i quan calla tampoc”, ha dit l’escriptor. El Sr. Jordi Coca amb aquestes paraules està dient al secretari general d’ICV, que és un inepte per dirigir el partit.
El Joan Herrera ha començat el mateix camí que Pere Navarro i que continua Miquel Iceta; un camí que ha deixat el PSC enfonsat i ple de gent que ha desertat del partit.
D’una manera semblant, ICV està recorrent un camí ple d’autoritarisme i poca democràcia, dirigint un partit que és una ombra del PSUC.
Deixant a part les paraules de Jordi Coca, un important militant del partit com és, Raül Romeva, també ha dit que desobeirà a Joan Herrera i anirà a votar SI/Sí.
Un altre que practicarà la desobediència contradient al setciències de l’Herrera, és el candidat d’ICV a Lleida, Eduard Baches, declarant que participarà en la consulta votant SI/Sí.
Aquest autoritarisme i poca democràcia que hi ha a la ICV ha quedat al descobert amb la carta de Carme Garcia, exdiputada al Congrés, adreçada a la direcció anunciant que abandonava el partit després de 40 anys de militància. En la seva carta manifesta la mala gestió del partit, explicant que “els darrers dies ha estat especialment trist el paper d’ICV, criticant a Joan Herrera quan va anunciar que no votarà el 9-N”.
Un dels retrets que fa Carme Garcia a la seva carta, és que: “ICV hauria d’estar cridant a la participació, donant exemple, posant a disposició de la consulta, si cal, espais i locals d’ICV, com han fet d’altres. Un partit polític ha de tenir com a finalitat canalitzar i donar sortida a les aspiracions del poble, si aquestes són aspiracions nobles i justes. L’aspiració d’una gran part de Catalunya és VOTAR i decidir, si “la majoria” vol, la independència de Catalunya”.
Diu la Carme, que els darrers exemples dels dèficits de democràcia interna s’han produït aquesta mateixa setmana, i es pregunta:
-Com s’ha acordat que no participéssim en la concentració del diumenge?
-Com s’ha acordat que no participéssim en el “nou” 9-N?
-Com han fet el debat sobre un tema tan important, com si aniríem o no en una llista unitària?
-Perquè hi han militants que han de tenir cura amb les seves declaracions i d’altres no?
Fins aquí les paraules de Carme Garcia, una dona que des dels 17 anys es va afiliar al PSUC, i ha continuat fins al dia d’avui a ICV. Ara a 57 anys té la convicció que per culpa de la mala direcció de Joan Herrera i Dolors Camats, després de 40 anys de militància ha d’abandonar el partit.
Malgrat que volen fer veure que són el partit “perfecte”, al setciències de l’Herrera i a la bleda de la Camats se’ls hi acumula feina. Ells que són tan d’esquerres; que van de “progres” i “ecologistes” que ho fan tot bé; que quan nosaltres anem ells ja han tornat i que critiquen als altres per què no fan res de bo pel país, vés tu!, que aquest començament de trencadissa no els faci desaparèixer del mapa polític, abans que altres partits que van començar a trencar-se fa més temps.
Fent palesa aquesta ineptitud, tampoc està d’acord amb la desobediència, ja que sentencia: “qui la defensa, ho fa només per a la independència”. ¿Fins ara no s’ha donat compte, l’Herrera, que es parla de desobediència, des de què aquest país estem demanant votar per aconseguir la independència?
Tot aquest rebentisme del secretari general d’ICV és per què considera que tot aquest procés, és un caprici del President o per què l’emprenya que sigui el Sr. Mas, al qual no pot veure ni en pintura, que amb l’ajuda de molta gent potser aconseguirà la independència per a Catalunya.
Però preguntaria a l’Herrera i als cabuts del seu partit, si són capaços de valorar el clam de la societat catalana amb l’ANC i ÒMNIUM que els encoratja a seguir endavant; si són capaços de veure el suport per a assolir la independència d’ERC, la CUP i Convergència i si són capaços d’entendre als milers de voluntaris i les ganes de la gent en general de manifestar-se any rere any. Voldria que contestessin, si tot això no té cap valor per a ells, i només saben acusar sovint que el nostre President té dèries estrafolàries, per així dissimular, la seva animadversió cap a Convergència i al Sr. Mas.
Per a no deixar sol al seu coreligionari, la bleda de la Camats també diu que no calen unes eleccions plebiscitàries, i proposa fer amb el PSC, ERC i la CUP, uns pressupostos alternatius dels del govern del Sr. Mas i les seves retallades.
Que potser vol la Camats reeditar un altre tripartit?
Hem de recordar a la companya de l’Herrera qui manava el juny de 2010, quan s’aplicà un pla d’austeritat que suposava una retallada als funcionaris, i l’augment de tres impostos. Doncs manava el nefast segon tripartit, i aquelles retallades i aquells impostos, van ser aprovats amb l’únic suport del tripartit del PSC, ERC i ICV.
Hem de recordar que al mateix 2010, l'Institut Català de la Salut va retallar el salari a 1500 treballadors de l’Hospital Josep Trueta de Girona. Qui governava i va manar aquestes retallades, doncs, l’ineficaç segon tripartit.
Hem de recordar a la Camats dels nassos, que va ser el mateix president Montilla, que el 2010, va voler explicar als treballadors de l’administració autonòmica la seva retallada de salaris. Qui manava en aquest moment, l’inepte tripartit.
Hem de recordar a la bleda de la Camats qui manava, quan els sindicats, també el 2010, van convocar l’aturada per les retallades salarials, als treballadors dels Ferrocarrils de la Generalitat. Doncs manaven, qui en mala hora van formar el segon tripartit.
Així doncs que la Camats no ens vulgui fer creure que només s’han fet retallades, durant aquest últim govern de Convergència. A més, amb aquestes declaracions on no veu necessàries unes eleccions plebiscitàries i critica les retallades del govern actual, ens condemna a seguir lligats a Espanya.
M’agradaria que ens digués la Camats, si pensa que seguint junts tindria Catalunya més beneficis econòmics i socials, que no pas en un estat independent. Si la seva resposta és afirmativa, d’ara endavant no la titllaré de bleda, la titllaré d’innocent i d’estar sempre als núvols.
Malgrat que no m’estranyen totes aquestes collonades que diu l’innocent Camats, ja que el 17 de setembre es va fer públic El manifest d’esquerres pel SI/SI, amb moltes adhesions d’entitats del país, on Dolors Camats no s’hi va adherir. Quina casualitat!
De trencadissa en trencadissa, Catalunya es quedarà sense cap partit amb cara i ulls, per a tirar el país endavant. De moment se salva ERC. Molt parlar que són d’esquerres, però els manaies d’ICV no volen votar ni participar, però el més greu és que sembla que tampoc voldrien que votéssim ni participéssim els que volem fer-ho
