A PROPÒSIT DE LA UNITAT

Plató pensava que no tots els humans som iguals i no admetia la igualtat entre ells. Cadascú té el seu caràcter diferent dels altres i una manera de ser i fer pròpia, deia. El seu pensament era que les ànimes són diferents; així mateix els correspon drets socials diferents.
Admetent aquesta filosofia de Platò, penso, que els pobles són diversos i em pregunto: perquè han de servir les mateixes lleis per a tothom? Pot ser que una llei vagi bé a un poble i la mateixa llei no sigui útil per a un altre poble.
 
He llegit que el dimarts vinent en una cimera a Berlin, Rajoy es trobarà amb la cancellera Angela Merkel i vol pressionar-la perquè faci algun gest a favor de la unitat d'Espanya. Sempre ens han dit que la possible separació de Catalunya de la resta de l'estat, era un assumpte intern del govern espanyol. Així doncs, també en això ens han enganyat? Si és un assumpte intern, i aquesta unitat que prediquen els espanyols és inqüestionable com un dogma que no es pot contradir ni trencar, perquè ha de demanar ajut a la cancellera alemanya, per la unitat d'Espanya?
Són rars aquests espanyols! El Rajoy, ha sortit cinquanta mil vegades a la televisió dient que aquestes eleccions catalanes són unes eleccions normals per elegir el govern de la Generalitat; que Catalunya mai aconseguirà la independència; que té els mitjans per impedir una separació catalana d'Espanya. Si són unes eleccions normals, si té la seguretat que mai serem independents i té tot el poder i mitjans per què no ens separem, a què vénen aquests mals de ventre que des de fa unes setmanes demostren no poder contenir? Massa asseveracions i fanfarronades d'un Rajoy que no sap cap on va, ni interpretar el paper que la història ha reservat per a ell.
Posar impediments perquè els catalans a l'estranger tinguin dificultat per a votar, demanar al govern uruguaià que no rebin ni permetin parlar als representants catalans sobre el procés en marxa, demanar ajuda a la consellera alemanya per impedir que marxem, tots els bastons a les rodes que des de fa temps està intentant posar l'impresentable ministre Margallo a les ambaixades espanyoles d'arreu del món, etc. Tota una feinada i total per a res. És de rucs! Tants esforços, maldecaps i menyspreus de part estrangera, sabent que tot seguirà igual, i com diuen ells, res haurà canviat després del 27.
Tornant al començament de l'article, quan Plató pensava que no tots els humans són iguals, ¿perquè els manaies espanyols tenen aquesta fixació amb la unitat i volen que aquest mot sigui el que marqui el nostre comportament, la nostra existència, i que tots siguem iguals?
 
Unitat segons el diccionari Alcover-Moll vol dir concordança i harmonia entre parers de diverses persones. Jo no veig cap concordança entre el parer del govern central i el govern de la Generalitat, Temps era temps, des de què van voler implantar aquesta unitat a la força i fins aquest segle XXI, sempre ha sigut el mateix. Ni concordança ni harmonia. Com pot haver-hi concordança, si una de les parts sempre diu no a tot el que demana l'altra part? És una harmonia trencada per unes notes desafinades, que mai més tornaran a sonar com caldria, si és que alguna vegada ho han fet.
 
Unitat vol dir uniformitat. Aquesta uniformitat també han intentat imposar-la en la nostra vida diària. Volen uniformitat amb la llengua, volen uniformitat en el fet de pensar, volen uniformitat en què tots tinguem els mateixos sentiments cap als seus símbols. A més demanen uniformitat en què siguem fidels vassalls d'una monarquia, que ens ha sigut imposada a la força; demanen uniformitat en obeir tot el que dictamina el govern central. I això no és uniformitat, és practicar la ruqueria i la manyagueria. I ja no és temps, de què ens prenguin per rucs i manyacs!
 
Unitat vol dir resolucions acordades col·lectivament, per diverses persones. Resolucions i acords que són impossibles d'assolir si part d'aquestes persones són insensibles, sordes, incapaces d'escoltar i comprendre les raons dels altres. En democràcia això té una solució fàcil, i és, consultant al poble amb referèndums i votacions. Voleu una resolució acordada més civilitzada que aquesta? Qui té més vots guanya i els altres s'adapten a la voluntat majoritària. Doncs ni això volen acceptar, ja que la seva unitat inamovible i intocable els impedeix, que el seu intel·lecte funcioni com ho hauria de fer.
 
Unitat vol dir, sobretot, unió. Aquesta unió pot ser política, religiosa, econòmica. La història no ha trencat aquesta unió, políticament, religiosament ni econòmicament, en diferents moments de la nostra existència? Les coses no són igual ara que fa cent, tres-cents o cinc-cents anys. Les paraules d'un temps passat no tenen el mateix significat que avui. La unitat no significa avui dia, el mateix que significava a l'edat antiga, en temps del renaixement o al segle XXI.
Doncs, perquè aquesta unitat tan estimada i predicada pel govern central és sagrada i no es pot trencar? De la mateixa manera que pel Compromís de Casp, Castella va començar a imposar la unitat, en temps de Ferran i Isabel van anar consolidant la unitat de diferents regnes i fa tres segles el primer borbó de nefast record, va acabar de rematar la feina, imposant les lleis i costums de Castella a casa nostra canviant la governabilitat establerta, ¿perquè nosaltres no podem demanar que ben entrat el segle XXI, es trenqui el “statu quo” actual com van fer ells a la seva conveniència?
 
Amb quin fonament el govern central ha basat a través de la història, que tots els humans que habitem en aquesta península anomenada ibèrica, hem d'actuar, pensar i tenir les mateixes creences i costums? És que els costums i habituds de Catalunya són iguals que les de Castilla, Andalucia, Galiza o Euskal Herria? Ells han volgut fer entrar amb calçador, durant segles, el que als altres pobles de la península ni volien ni era del seu grat.
Pel que respecta a Catalunya, els espanyols han volgut predicar una estimació interessada d'Espanya cap a Catalunya. Fa pocs dies el cap de llista del PP a Girona, el trànsfuga Millo (ex d'Unió, diputat per CiU al parlament català i actual militant del PPC) feia una declaració d'amor: “Catalunya és molt estimada pel PP” Quina mentida i estupidesa que no respon a la veritat!
El Millo actual, com altres, acusa a Convergència del famós 3% de comissió, suposadament cobrada per dirigents del partit en concedir obres públiques. (Ep!, alguna cosa deu saber sobre aquest assumpte, ja que va ser diputat al Parlament per CiU entre 1995 i el 2003). Eren temps del Pujol.
Quina credibilitat pot tenir el Millo, que militant a Unió es passa al PP, sense demanar abans ingressar a ERC.
 
Jo contestaria a aquest amor que el Millo afirma tenir, el PP per Catalunya, que els que estimem Catalunya de veritat (no amb mentides i menyspreus) veiem aquesta declaració molt interessada. ¿Perquè no diu el PP d'aquí i d'allà, i els espanyols que no ens volen veure en pintura, que és una estimació falsa, ja que ens voldrien fora, però com que no volen perdre tots els diners que aporta Catalunya a la resta d'Espanya, ens suporten a la força?
Ja ho veieu, ni concordança ni harmonia, ni unió ni acords i molt menys estimació compartida.
I el govern espanyol vinga omplir-se la boca de constitució, legalitat i unitat. Constitució passada de moda i no votada per molta gent que viu actualment; legalitat que segons convingui se la passen per l'arc de triomf i UNITAT que només ells la volen, la somien i la fan intocable i inamovible a la seva conveniència.
 
Diferint del pensament de Plató, el poeta i dramaturg Goethe, pensava que “a la societat tots són igual”, però el seu raonament seguia: “la societat ha de ser fundada sobre el concepte de la igualtat, però de cap manera sobre el concepte de la llibertat. La igualtat la vull trobar a la societat; la llibertat, concretament la llibertat moral que m'indueix a subordinar-me, l'aporto jo mateix”
O sigui, la llibertat per aconseguir el que volem ser, no la pot prohibir cap govern, ni cap pretesa unitat imposada; hem d'aportar-la nosaltres mateixos per estar sota la subordinació de qui vulguem i triem. I aquests que parlen de la unitat amb Espanya, sense pactar ni dialogar, no entenen que amb la nostra llibertat escollim estar subordinats a Catalunya, que al cap i a la fi és la nostra pàtria!