Veig que algunes forces vives han començat el teatre de jurar fidelitat a Espanya. No posaré exemples per no ferir susceptibilitats, n’hi ha prou de fullejar la premsa. Però és evident que el frontisme promogut pel PSOE al País Basc ha posat en guàrdia alguns dels catalans que remenen les cireres. Ja vaig advertir que la crisi trauria l’ogre de la cova. Aquest front representa la fi de la comèdia. S’ha acabat la comèdia del “podem parlar de tot” i de les esquerres i les dretes. El front PP-PSOE és una victòria de l’independentisme, la manera més directa de donar-li la raó. Quin és, si no, el missatge que Madrid dóna al PNB? Primer impedeix un referèndum, després il·legalitza més de 100.000 votants i, per rematar-ho, impulsa un pacte contra natura per treure el guanyador de les eleccions del govern. Per fer-ho més humiliant, vol fer lehendakari un home sense estudis, que a Madrid seria un no ningú. Aquest “a por ellos” no deixa al PNB cap més opció que endurir el discurs, per recuperar el poder. Ara el nacionalisme basc ja sap que, quan perdones o dónes mostres de feblesa, la gent t’abandona i l’Estat ataca amb més força. És la lliçó que CiU i ERC van aprenent aquí. Zapatero ha cremat més ponts amb el seu talante que Aznar amb el seu estil malhumorat. Cauen els llautons i es veu que Espanya té una relació amb el País Basc i Catalunya d’o tu o jo. Ja poden fer reverències, els gestors del corral, i tocar amb el nas a terra. No hi tornarà a haver més espanyols “del año” com Jordi Pujol. La comèdia s’ha acabat.
Article publicat al diari AVUI
