Fa dies de les eleccions plebiscitàries que només eren autonòmiques. A mesura que l'escuma s'evapora, els qui es consideren guanyadors, a banda i banda, comencen a reconèixer els efectes col·laterals d'aquesta guerra jurídica i econòmica que s'ha iniciat entre la regió més productiva i un dels Estats del grup del PIGS./
Diversos analistes de diaris unionistes i conservadors comencen a alertar del què s'està coent. Algunes fonts citen a De Guindos, com a conscient de què, tant la majoria absoluta de Junts pel Sí, com la majoria condicionada per la CUP, posen dels nervis a l'entorn de l'IBEX 35. /
Un cicle d'inestabilitat política que es preveu llarg per la incapacitat del Govern de Madrid de moure's ara, i per la previsible situació de Govern pluripartidista de desembre, que impedirà cap oferta seriosa a Catalunya per evitar que qualsevol del socis o opositors la titllin de traïció./
Alguns de la casta i el seu entorn intel·lectual especulen sobre la repetició d'un cicle històric en el que, quan la burgesia perifèrica s'enfrontava a l'Estat espanyol, era l'esquerra social i revolucionària que guanyava el carrer. I immediatament aquella burgesia demanava socors a l'estat central, sempre amb un cop d'estat pel mig./
No tornarà a ser així. És l'ampla classe mitjana actual, que no existia fa 50 anys, la que s'enfronta amb l'Estat. És una pime que majoritàriament ven al mercat interior català o exporta. És una classe obrera que ja no pretén la revolució, només la justícia. I és un Estat que ja no pot fer servir l'exèrcit. Per tant, un cop més els analistes espanyols, actuen a favor de l'independentisme amb aquestes errònies diagnosis./
Per més que De Guindos visiti les principals places financeres per calmar els ànims, els ànims estan activats precisament perquè les visiten i els diuen mentides; que poden contrastar amb la premsa internacional, amb versions oposades a les de la premsa espanyola. /
Per això, s'han multiplicat darrerament els informes dels bancs d'inversió cada cop més precisos. Tots aquests informes constaten la impossibilitat que el Govern espanyol pugui continuar amb la política de Tancredo, anunciada la mateixa nit electoral per Soraya Sáez de Santamaría./
Un dels bancs vaticinava un nou marc d'autonomia fiscal i financera que reduiria els recursos propis que Catalunya transfereix a altres Comunitats. Un altre parlava de l'obtenció d'una sobirania quasi total per part de Catalunya. Tot i que adverteixen que després del 20 de desembre la inestabilitat política es traslladarà a tot Espanya; i per això, un possible Govern de centredreta (PP-C's) encara pot empitjorar la situació./
La prova l'hem tinguda aquesta setmana quan Rivera, essent coherent amb el seu jacobinisme uniformitzador, ha proposat la liquidació del Concert econòmic basc i navarrès; com en el seu moment també va criticar, amb marxa endarrere, el model subsidiat del sud. La revolta dels barons territorials del Nord del PP i del PSOE, així com l'advertiment del PNV sobre el traspàs de la línia vermella, són la mostra més clara de que Espanya és un Frankenstein impossible de reformar./
Fa mesos aparegué un informe acadèmic a Galícia sobre els efectes de la independència de Catalunya en les finances espanyoles. Ara, fa poc n'ha aparegut un altre que es limitava a considerar els efectes d'un Concert Econòmic a Catalunya. Volen creure que els mateixos que neguen el dèficit fiscal de Catalunya minorant-lo als 3000-6000 m€, quan analitzen la realitat des de l'altre punt de vista, troben sempre els 16.000 m€ que hi perdrien?/
Com és habitual, arribem al mateix cul de sac. Cap dels territoris sobrefinançats per raons forals, per raons de subsidis o tractes fiscals insulars, o per la repartidora de la hiperburocràcia central de l'Estat, vol deixar d'estar-ho. Només estimen Espanya en la mesura que cobren per ser espanyols. Comprenen quina és l'única sortida que els queda als únics ciutadans que paguen, i pagaran, per ser espanyols: catalans, valencians i balears?/
