Ara fa poc llegia a un dels blocs del ministeri d’Afers Exteriors britànic que per a l’ambaixadora britànica al Líban havia estat un plaer organitzar una recepció amb motiu del Dia Nacional d’Escòcia. L’ambaixadora va tenir la gentilesa d’oferir al seu centenar de convidats una vetllada tradicional escocesa, amb balls típics inclosos.
Sobta, oi?, que ambaixadors britànics celebrin la diada nacional escocesa com a pròpia? Doncs potser el govern britànic encara us sorprendrà més si recordem allò que l’any 2004 el ministre d’Afers Europeus, Denis MacShane, va dir a la Universitat d’Oxford que Escòcia i [no s’ho perdin] Catalunya són nacions dins d’Estats (discurs).
Impacta veure com allò que costa tant d’assumir per alguns és plenament acceptat, de manera natural, per d’altres. I és que el Regne Unit és un Estat que treu les seves pròpies conclusions. I no s’equivoquin, saben de què parlen. Catalunya no els és un país estrany. Això ho demostren els dossiers sobre Catalunya que el govern va fer públics el 2006, els estudis realitzats pels ministeris de Salut, Indústria i Interior que analitzaven iniciatives catalanes, o els gairebé 300 resultats de la cerca del mot Catalonia a la pàgina web del Parlament de Westminster.
L’Estat britànic ha estudiat Catalunya de dalt a baix. Des de l’autogovern fins a iniciatives sanitàries, des de l’economia fins a les mesures d’estalvi energètic del RACC. El Regne Unit és un Estat que ens mira sense prejudicis i no és pas l’únic. És per això que Catalunya ha de continuar mirant cap enfora, perquè és allí on es juga una part cabdal del nostre futur.
Publicat originalment al diari AVUI el dia 11 de febrer de 2008
