Li paguen pocs diners. De totes les aus de rapinya que es valen de la bona gent per a guanyar fama i calés, el Conseller d’Interior Miquel Buch n’és el més recalcitrant. Forma part dels “trepes” de claveguera que, fent ús de males arts, aspiren a obtenir diners i poder. És un element integrant dels trepadors sense fronteres que rebutgen a qui els pugui fer ombra. Són mala gent. Utilitzen hàbilment les armes de la insídia i la mentida. Pronuncien, per arribar al govern, tota sort de necieses i insensateses, sense cap pudor. Segons ha publicat fa pocs dies Josep López de Lerma, al Diari de Girona, l’actual conseller vol ser el número dos al Govern de la Generalitat d’una llista encapçalada per Puigdemont. Anar de número dos vol dir, a la pràctica, arribar a President, tot i que el noi de Premià, no té nivell ni per ser conserge de la seva pròpia conselleria”.
L’actual Conseller d’Interior és el màxim dirigent dels Mossos d’Esquadra. No té rendes, viu exclusivament del seu sou. Abans, va ser porter de discoteca on va aprendre el difícil ofici d’investigador seleccionant a qui podia entrar, o no, al local, i la perillosa funció de mantenir la seguretat pública a força de repartir mastegots. Després, es va dedicar a llepar el cul als polítics de la cúpula de CiU, els quals el van recompensar fent-lo regidor, alcalde, diputat i, poc després Conseller del Govern. Va ser aleshores, quan es va convertir en un ocell rapinyaire. S’embutxaca 115.515 euros bruts anuals, alimentant-se de carronya que no vol compartir amb ningú. Com C’s i VOX, no ha volgut renunciar a la meitat del seu sou durant l’estat d’alarma. No ha donat ni un cèntim al Departament de Salut, ni a cap ONG, com sí que ho han fet altres polítics d’aquest país. Molt al contrari, els ha menystingut.
Durant les manifestacions i marxes reivindicatives contra la sentència del procés, mentre Quim Torra hi participava i encoratjava a la gent a continuar amb les seves protestes, Buch, compel·lia als Mossos a carregar contra els participants. Els Comuns, ERC, la CUP, l’ANC, i el seu propi partit, van exigir-li la dimissió. Però Buch, com la musaranya tossuda i obstinada que és, va passar de tot. Ara, diu bajanades per TV3, reitera notícies ja sabudes sobre el coronavirus, o menteix deliberadament sobre el nombre de víctimes mortals.
Quan parla contra el Govern d’Espanya ho fa en castellà: “El Gobierno del Estado Español”, diu, reiteradament. Canvia de criteri quan vol, com un Trump de tercera divisió. Primer va dir: “La col·laboració de l’exèrcit és del tot innecessària, a Catalunya no ens fa cap falta i una setmana després, es mostrava obert a la seva presència argumentant que “a l’exèrcit també el paguem els catalans”.
Però l’última bretolada de Buch, comparar les 1.714.000 mascaretes enviades pel govern espanyol amb el setge de Catalunya de l’any 1714, en el qual Catalunya va ser envaïda per les tropes de Felip V, no és més que una mofa i una ofensa a Catalunya. Segons el titular d’Interior, Espanya se’n riu de Catalunya fins i tot, no enviant mascares, una afirmació que només pot donar-se en el marc patològic del secessionisme català i en el pou de la ignorància.
L’alcaldessa Colau i el diputat d’ERC Gabriel Rufián l’ha titllat de fanàtic i han retuitat la seva memorable parida: “1.714 és una xifra simbòlica per Catalunya, però també nefasta. Vull enviar un missatge al Govern espanyol: Així tampoc. Amb la història dels catalans no s’hi juga”.’
Són molt pocs els catalans, independentistes inclosos, que aplaudeixen l’absurd greuge de Miquel Buch respecte a què el Govern hagi enviat 1.714 milions de màscares, una xifra que evoca l’11 de Setembre. La infame anàlisi del conseller ja ha tingut desposta per part d’ERC, Gabriel Rufián li hi ha contestat per Twitter “No. Això no és la Polònia.”. No fa falta dir res més.
El Conseller té por. Sap que el poble no el vol. Se sent menyspreat i no pot evitar un odi pertorbat i nauseabund contra tothom. Considera que tots els polítics són el que ell és: carronyaires, escurçons i hienes, bèsties amb forma humana, que vomiten odi. Ignora que el coronavirus l’ha salvat la vida publica. Ha evitat que la ciutadania el poses al carrer. Però, ignorant de tot això, quan mira al seu país segueix veient parlar a les bèsties.
