Jordi Cuixart només podrà assistir al part i a les 6 hores posteriors del seu segon fill, segons ha dictat el Tribunal Suprem en un permís perquè surti especial, després que Drets Humans de la ONU demanés que fos excarcerat per vulneració de drets. I fins aquí el safareig del procés. Un safareig que ens serveix per veure la cruesa que ha de patir algú que es perd la vida del seu entorn per defensar uns ideals. L'activista Jordi Cuixart ho pateix a la seva carn, i aquest és un fet que cal no oblidar.
Jordi Sànchez és l'altre activista que ara esdevingut polític, pateix la cruesa de la presó. Sànchez ha estat desplaçat de la direcció de JxC. En el seu lloc hi serà l'ascendent Albert Batet, per una qüestió operativa. A Junts per Catalunya hem vist avui a Quim Torra amb Carles Puigdemont en una roda de premsa, des de l'exili, una altra anomalia. Torra ha anunciat que no té por de ser inhabilitat, una qüestió que s'accepta amb massa normalitat perquè és ell. El president vigent té un judici a finals d'aquest mes, i veurem què passa. Puigdemont ha explicitat que no hi haurà convocatòria d'eleccions avançades a Catalunya, la qual cosa ha sonat estranya perquè qui ho hauria de dir és Quim Torra. El partit segueix jugant a confondre en aquest sentit, i a mantenir la figura del president a l'exili visible, un fet necessari per al Procés, però també per la formació.
Més complicat ho té Esquerra Republicana, que ha d'afrontar un relleu en la cara que presentarà a les properes eleccions catalanes, es facin quan es facin. El dilema ara mateix està entre Roger Torrent o Pere Aragonès. Però si no hi ha eleccions no hi haurà rivalitat. Al partit li segueix convenint mantenir la calma malgrat la ventada. Gabriel Rufián comença a inquietar a més d'un quan resol com a “nefasta” l'oferta del PSOE per Catalunya (més Café para todos), i a la vegada diu que seguirà mantenint l'abstenció. S'entén la voluntat d'evitar qui mani VOX, però Jaume Asens li recordava que si aquest era el propòsit, no havien d'haver deixat caure Sánchez en la darrera negociació pressupostària.
I així segueix girant la política catalana, mentre del Tsunami Democràtic de moment no se n'ha sabut res més. És de suposar que en breu sabrem quelcom, però probablement primer haurà de passar la Diada, que segueix revifant les inscripcions. Sigui per convenciment o per inèrcia, hem de ser molts. La cirereta del país se l'endú avui l'expresident Jordi Pujol, que ha reaparegut amb una proposta desfasada, “el debat no és una mica més de poder econòmic i administratiu, sinó el reconeixement d'una realitat amb consciència col·lectiva”. En veure-ho, la gent li ha tornat a demanar que estiri de la manta.
