Existeixen altres versions canòniques que expliquen o complementen el perquè de la mania vers la figura de Jesús i el conegut desenllaç. En una d’elles els rabbins convencen Pilat, aleshores autoritat civil de l’imperi romà, de la voluntat del “Rei de reis” d’instruir el poble per alçar-se contra Roma. Mogut per la incredulitat, després d’escoltar les paraules bondadoses de l’acusat, Pilat no el condemna però el sentencia.
Malgrat l’aparició de l’Evangeli segons Judes, vinculat a la secta dels gnòstics i que venera la figura del mateix Judes, la doctrina majoritària de l’església no accepta aquesta darrera versió i identifica el bes al jardí de Getsemaní com un gest de traïció.
Traïció. O acció d’aquell qui és capaç de vendre’s la sang de sa mare per un grapat de monedes de merda. Ves a saber què és el que De la Vega ofereix a Joan Saura perquè les misèries d’aquest darrer aflorin i acabin per ofegar la seva dignitat i la de tot un país. En tot cas Saura i els dirigents ecosocialistes que l’han auxiliat constaten que Iniciativa per Catalunya avança a la deriva. Que la seva estratègia política s’ha assegut a jugar amb la pròpia d’aquells qui passen, olímpicament, de treballar per resoldre l’estroncament secular que arrosseguem catalanes i catalans. Que urgeix una regeneració a la cúpula del partit. I els militants i simpatitzants verd-estridents ho saben, perquè de no ser així, de continuar arrenglerats darrera els que s’han venut la moral i els principis, Iniciativa per Catalunya obtindrà el que justament li és merescut.