Tot és un miratge. Amagar el cap sota l’ala, o darrera d‘una sangria o d’un arrós mal cuinat a peu de platja no ha estat mai una bona solució. Les grans qüestions pendents, com que no coneixen vacances, aniran fent el seu camí i esperaran traïdorament el retorn dels estiuejants per recordar a tots ells el temps perdut.
El somni de molts és viure com els alemanys però amb el clima i el preu del vi de casa nostra. Peró per viure com ells s’ha de rendir també com ells. Les estadístiques de les hores treballades cada dia s’han de mirar amb ull crític i matisar-les amb l’index de l’eficiència. Per fer d’alemanys s’han de suprimir „ponts”, festes locals, religioses o no, i mirar de reduir el treball „negre”, els pagaments sense factura oficial i les mil i una que la gent ha inventat per fer el distret en temes impositius.
Naturalment que a Alemanya no tot és net, però en eficiència poden donar lliçons a tothom.Per cert, una companyia important suïssa de productes químics (Lonza) a decidit que els treballadors de la seva planta de Visp augmentin les hores setmanals de treball de 41 a 43, sense augment de sou. La mesura és per 18 mesos i ha de servir per preservar els llocs de treball davant de la forta revalorització del franc suïs per la davallada del euro, cosa que ha fet augmentar molt el preu dels productes de Lonza destinats a l’exportació.
Això de treballar més sense cobrar, o de treballar igual amb menys salari són mesures que, ben aplicades, poden permetre aguantar una situació puntual. El Conseller Mas- Collell tindrà molts problemes per portar a terme mesures d’aquest tipus, per molt que a curt terme siguin necessàries. Peró Mas-Collell no és ni alemany ni suïs. I els catalans tampoc ho són.
