A les Illes, alienació i conformisme

         
            A partir de l’observació dels infants es poden fer moltes consideracions sobre quin serà el seu comportament polític i social, i fins i tot, es poden endevinar les seves contestacions a les enquestes sociològiques i polítiques que els puguin fer unes desenes d’anys després. Deixant a part el món emocional, que és molt complex i marcat per l’entorn familiar, i el del caràcter, en què hi prenen molta part els gens heretats, s’ha de dir que aquestes observacions són molt indicatives. Però això també es pot deduir de les persones adultes. Cadascú ha de fer aquestes observacions en els diferents llocs on es desenvolupa la vida de l’infant, i això s’ha de fer al llarg de tota la infància, ja que hi sol haver canvis a mesura que creix. A mi només m’interessa posar un o dos exemples: quan van asseguts dins un cotxe, a la seva cadireta reglamentària, n’hi ha uns que aprofiten per a dormir, uns altres juguen amb la seva jugueta preferida o la que duen dins el cotxe i n’hi ha uns altres que es dediquen a observar i a usar i desenvolupar els cinc sentits: escolten les cançons de la ràdio, demanen que els en posin una determinada, observen el paisatge i tot quan veuen, fan preguntes, etc. Aquests tres comportaments, si s’allarguen durant la infància i no són producte d’algun fet puntual, com seria el cas de dormir-se perquè el dia anterior s’ha anat a dormir tard, aquests comportaments, que d’una manera o altra es repetiran a les classes, ens poden indicar gran part de la seva conducta com a persones adultes. Cadascú ha de deduir quin tipus de comportament o actuació té qualque infant conegut.
 
            A la darrera enquesta feta pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) a les Illes Balears va sortir que la majoria dels seus habitants se senten tan espanyols com balears (un 54,3%). El fet que se sentin espanyols s’explica perquè tot l’entorn ho respira i ho transpira. La primera vegada que senten un company o un veïnat, que els diu que no se sent espanyol, es trasbalsen molt, no ho entenen, i el fet que se sentin balears, és per allò de ser políticament correctes, pel nom de l’arxipèlag i de la Comunitat, ja que aquesta expressió no es troba a l’entorn de cap enquestat. Que hi hagi un 5% que diu que se sent únicament balear vol dir que són persones que han arribat a la conclusió que no és una cosa bona ser espanyols, i, per tant, prefereixen esser balears, encara que no els ho hagin inculcat mai. Els que comencen a pensar que no els convé massa l’espanyolitat i que, per tant, se senten més balears que espanyols arriben a un 14,2%. En canvi, en el pol oposat, s’hi troba un 15,1% de persones que se senten únicament espanyoles i un 8,2%, que se senten més espanyoles que balears. Aquesta quasi quarta part de la població que pensa així, és a causa de la gran quantitat d’immigració espanyola que hem tingut. D’aquí també es pot deduir que no arriba a una cinquena part de la població, la que estaria disposada a votar opcions nacionalistes no espanyoles. Ho dic així perquè consider que la majoria d’espanyols (o d’aquells que s’hi consideren) són ben nacionalistes. Els resultats de l’enquesta canviarien substancialment si es demanàs a cada illa, si se senten únicament mallorquins, o menorquins, o eivissencs, o formenterers.
 
            A una pregunta feta sobre l’organització territorial de l’Estat espanyol, la gran majoria, quasi la meitat, està d’acord amb un Estat de les autonomies com l’actual (un 47,9%), aquí hi predomina el conformisme, que em deixin jugar amb la meva jugueta preferida i que no me molestin, no fos cas que… Un 8,7% desitjaria tenir un Estat que reconegués la possibilitat de convertir-nos en estat independent i un 11,4%, major autonomia que l’actual, és a dir, una cinquena part de la població desitjaria millorar la sobirania existent, no estan conformes amb la situació actual. Aquesta cinquena part coincideix amb la que a la pregunta anterior podrien ser votants de partits nacionalistes no espanyols. Un 15,6% voldria un Estat amb un únic govern central, és a dir, voldrien allò que era l’Espanya borbònica o la franquista, un 4,9% desitjarien tenir menys autonomia que l’actual. Són una cinquena part també els que desitjarien que hi hagués una involució política. Així com a la pregunta anterior només un 3,1% no sabia o no contestava, a aquesta pregunta ha estat un 11,6% els que no han volgut o no han sabut contestar.
 
            Tot plegat significa que la majoria de ciutadans pareix que durant molts d’anys voldran que les Illes Balears continuïn d’una manera semblant a així com són ara. Això significa no haver notat gaire la crisi, això significa que el conformisme i l’alienació han fet el seu efecte. Només em queda explicar que el sentit que don a la paraula alienació és el d’una de les accepcions del diccionari, d’aquesta:Haver aconseguit que una col·lectivitat, sota pressions i condicionaments externs, generalment de caràcter sociopolític, actuïn d’acord amb interessos que els són aliens, renunciïn a la pròpia identitat.Aquesta és la meva interpretació dels resultats de part de l’enquesta del CIS, que no vol dir que sigui la vertadera, ni la real, però és la meva.