Avui ja es pot veure el trencadís del sostre de la nau principal, que ja porta set anys sense cap mena d’alteració. En els paraboloides hiperbòlics de la coberta s’han utilitzat armadures d’acer inoxidable, i el formigó armat dels darrers elements s’ha calculat tenint en compte el Codi Tècnic de l’Edificació. Al mateix temps, s’estan estudiant diferents ciments per aconseguir una major protecció estructural. Els darrers fonaments estan fets amb pilotatges que es recolzen en el subsòl abans del nivell freatic, evitant l’aigua, i fets amb l’intenció d’eliminar el risc de futurs assentaments diferencials. El treball que s’està duent a terme, es fa, doncs, amb tota la cura possible, amb entusiasme i il·lusió, amb noves aportacions, sense desvirtuar, però, l’essència del projecte i l’esperit d’en Antoni Gaudí, tal i com ell havia demanat.
L’obra avança sense que l’equip d’en Jordi Bonet deixi d’investigar. Es tenen més de 10.000 trossos o restes trobats des de la guerra civil i encara ara se’n troben i s’estudien. És disposa, entre d’altres documents i maquetes, dels àlbums, amb dibuixos i notes fets per Gaudí els anys 1916, 1918, i el del 1927 editat després de la seva mort, i que es varen salvar de l’incendi del seu estudi.
La Sagrada Família és un temple expiatori, construït bàsicament amb aportacions particulars, que avui rep uns tres milions de visitants a l’any, provinents de tot el món, i que manté un ritme d’execució d’obra que suposa, en els darrers anys, una inversió d’un milió d’euros al mes.
Seguiríem parlant de molts detalls que no tenen cabuda aquí, com els diferents granits emprats en les columnes, la textura del sostre amb canyís ara substituïda per llistons de fusta, la mateixa escola a l’exterior amb la solera ventilada i la original coberta formada per conoides sobre embigat de fusta i rajola ceràmica, els grups escultòrics trets del natural i els de la façana de la passió interpretats per l’escultor Josep Ma. Subirats, el museu on es mostren maquetes a escala 1:10 de diferents parts del temple, la maqueta del càlcul de l’estructura feta per Gaudí pel sistema de polígons funiculars, el taller dels modelistes on s’hi fan models a mida natural, etc.
Amb la Sagrada Família s’aconsegueix el màxim nivell en l’Arquitectura, així Gaudí va més enllà de crear bellesa i de provocar emocions, és capaç en la seva obra de transportar-nos a l’essència de l’espiritualitat, a allò més transcendental. A més, aquesta nova arquitectura gaudiniana, diferenciada de la resta i l’aportació d’una mà d’obra especialitzada, pròpia del país, reafirma, sens dubte, la identitat catalana.
Ja som al 2008 i des de Madrid ens volen fer passar el tren d’alta velocitat pel carrer Mallorca de Barcelona, on tenim la casa Milà i la Sagrada Família, entre d’altres edificis en risc.
No és suficient confiar en que les noves tecnologies ho poden resoldre tot. El risc zero no existeix, i això bé que ho saben tots els qui tenen les cases esquerdades al pas del tren i els qui l’han perduda al Carmel.
A més la bondat de les obres fetes fins ara del traçat de l’AVE, no ha estat precisament excel·lent. Ho hem vist abans d’arribar a Lleida, sabem que s’haurà d’estintolar el viaducte a Montblanc perquè les terres cedeixen, i ara entren a Barcelona amb diversos esvorancs al darrera… Tot plegat un bon currículum de bons propòsits. Però la seguretat i el principi de prudència s’han d’imposar.
Barcelona està foradada pels túnels del “metro”, però tots estan, geològicament parlant, en el “quaternari”. No hi ha cap experiència de cap túnel que passi pel “terciari”, aquí, un terreny sense cohesió, format per sorra amb alternança de fines capes d’argila i margues, i tot ell cobert pel nivell freatic. Són les aigües que baixen de la serra de Collserola i del Carmel. El terreny, doncs, és com un sac d’arròs, al que li fan un forat a la base i es va buidant poc a poc.
El túnel de l’AVE està previst en aquest terreny, i així, al carrer Mallorca, per tal de protegir la Sagrada Família, es pretén fer un mur de pilotis de 150 m. de llargada per uns 40 m. de fondària, un al costat de l’altre, i de 1,5 m de diàmetre cadascun.
La tuneladora, una màquina que s’ha de construir específicament per aquest túnel, ha de tenir un diàmetre de 12 m.; com una casa de quatre pisos d’alçada. Ha d’avançar sota l’aigua amb una pressió al seu voltant de 2 atmosferes, per tant, hermètica i cega, aniria dirigida i perforant el terreny, paral·lelament al mur de pilotis, i a una distància de 0,75 m. d’aquest. No és precisament, aquesta, una tasca senzilla com per a no tenir incidències.
Els pilotis són una barrera al pas de l’aigua, que circularia entre ells. En aquests punts, en l’estretor de l’espai entre pilotis, l’aigua passaria a més velocitat, arrossegant el material del subsòl que amb el temps provocaria buits al trasdós del mur, just sota els fonaments de la Sagrada Família. Fins i tot l’aigua frenada i acumulada ajudaria a alterar el propi subsòl, fins ara estable.
Si a tot el que hem dit, afegim les vibracions inevitables que es produirien en una execució d’obres com aquesta, és del tot raonable pensar que s’arribin a produir danys importants en la Sagrada Família i a altres edificis. D’aquí la preocupació dels directors i executors del temple, i per això, davant l’alarma, la Junta de l’Obra acudí a la justícia per tal d’aconseguir una suspensió cautelar, que no fou acceptada pel tribunals. Malgrat les protestes afegides de bona part de la ciutadania, el Govern de Madrid, impertèrrit, de moment no ha variat el traçat, tot i tenint altres alternatives. Una, la tenia pel litoral i l’altra pel carrer Aragó. La primera aniria en un soterrament superficial, entre la ronda i el port. Malauradament sembla ser que RENFE, que disposava d’uns terrenys en la zona, els alienà en subhasta amb una baixa important a favor d’una immobiliària amb seu a Madrid, per tal de construir-hi edificis d’alt nivell, i a més, per acabar-ho d’adobar, han aparegut restes arqueològiques. La segona opció sembla la més adient, i suposaria separar-se de la línia d’afectació per un carrer paral·lel i més ample, com és el carrer Aragó.
Ara només cal que els polítics incompetents deixin de fer política, les constructores i immobiliàries deixin de fer cabòries del compte de la lletera i es deixi treballar als tècnics en una solució que minimitzi els riscos i sense jugar amb el patrimoni català i universal que es té a Barcelona.
En les fotos que s’adjunten veiem la secció de la Sagrada Família amb el mur de pilotis i el traçat de l’AVE al seu peus. Les rieres. Detalls de les columnes i sostre de la nau central de la Sagrada Família. Les escoles, etc.
Pere Camarasa i Albinyana
– A l’entorn de la Sagrada Família (I)
