El més fàcil per un govern com el que hi ha l'Estat, i més amb majoria absoluta, és anar “venent” que la culpa de l'actual crisi -europea i quasi be de tot el món dit desenvolupat- és, a més de la nefasta gestió del predecessor, de que el poble ha viscut per damunt de les seves possibilitats i que l'estat del benestar és excessiu. No hi pot tenir molt a veure el tenir el segon l'entremat AVE més extens de tot el món en kilòmetres i el primer per kilòmetre/habitant, amb uns trams més que qüestionables, o les pròpies despeses de l'Estat, algunes d'elles intocables i que poden ser molt “d'Estat” però que la gent no pot entendre que es prioritzin o duplicades pel traspàs de competències a les Comunitats Autònomes. Tot això sembla que estigui ahillat de tota la realitat que esquitxa a les persones i a les seves butxaques.
Que no caldria que hi haguessin tants Hospitals i Instituts… Que si part de les despeses d'aquests centres d'atenció bàsica s'han de pagar a part dels impostos que ja es paguen precisament per aquests serveis.
Que al final no passi com ja va passar amb el canvi a l'Euro (que més d'un s'en va ben aprofitar arrodonint amunt), o amb la dita “crisi” (que més d'una empresa i industria ha aprofitat la confusió per reduir personal, per la brava, o per, directament, tancar la paradeta), o, en unes altres esferes però igualment comparable, en l'exterminació de les caixes d'estalvi catalanes, potser no amb la mateixa balança i justícia posades dintre del paquet genèric de caixes d'estalvi espanyoles, amb set de les quals, com per art de màgia, es va “parir” el bòdrio anomenat Bankia, del que finalment resulta que ens en farem càrrec -via més retallades per absorbir el seu rescat més els corresponents interessos- tots els espanyols.
Que no ens desmuntin el nostre model perquè a l'Estat i a la resta d'España, amb el maleit “café para todos” puguin fer i desfer. Aquí tampoc es pot dir que tot s'hagi fet com per emmirallar-s'hi però, si més no, serà el que fem amb els nostres impostos, no el que, amb ells, fan d'altres a d'altres llocs.
Hem de filar prim, aquí també i principalment, però només si tenim la clau de la nostra caixa podem demanar-nos i exigir-nos les responsabilitats de la seva gestió. Mentre això no sigui possible sempre tindrem la coartada, vàlida i indiscutible, de que tenim unes transferències de serveis sense el corresponent finançament, minimament del que tenien els serveis quan eren responsabilitat de l'Estat, de les infra-estructures compromeses i que se n'ha de fer càrrec la Generalitat amb càrrec a d'altres partides, i de que l'espoli anual i acumulat ens ha portat a una caòtica situació econòmica depenent totalment del que pugui arribar de l'Estat cada mes a tall d'avançaments o de favor.
Ens estan deixant a l'alçada del betum al deixar de banda els serveis bàsics quan els recursos minven, prioritzant la despesa per estratègia política i no per necessitat i rendibilitat, i això és competència directe i única de qui te la caixa i la seva administració.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
