Sembla ser que al Principat ja s’han exhaurit les existències d’autocars per aquest 11 de setembre però, cal que gent de segons quines localitats es desplaci a Barcelona en autocars llogats o en cotxes particulars? S’ha espremut tota la potencialitat del transport públic i privat regular? És clar que no.
L’ANC, o en el seu nom el Govern de la Generalitat, hauria de negociar amb RENFE l’ampliació del servei de Rodalies i Regionals en unes franges determinades, i també seria útil incloure trens directes o semidirectes des de determinades poblacions (Mataró, Sabadell-Terrassa…). Aquestes mateixes consideracions també són vàlides per als FGC, que depenen directament de la Generalitat.
D’altra banda, molts operadors privats comuniquen tot de poblacions catalanes tractaria de pactar recorreguts i freqüències (i perquè no preus?).
Lògicament, en aquest operatiu també haurien de tenir-hi un paper destacat l’Ajuntament de Barcelona, capital de la futura República Catalana, (d’altres consistoris poden col·laborar-hi) i l’Autoritat Metropolitana del Transport.
Probablement la flota d’autocars també s’ompliria de manifestants, però un percentatge important seria amb gent de poblacions mal comunicades per transport públic amb la capital, o més distants, i que així no utilitzaria el seu cotxe.
Els objectius serien: 1) Facilitar que tothom que es vulgui manifestar es pugui desplaçar fins a Barcelona amb la màxima facilitat i comoditat. 2) Reduir l’ús dels vehicles particulars i treure el màxim rendiment del transport públic. 3) Fer un exercici potent de responsabilitat i organització.
Estem fem les coses bé però, provem de fer-les millor?
Joan Vives i Reixach,
