En els darrers anys, primer amb ciutadans desprès amb l’aparició del partit de la Rosa Diez, no es para de parlar als mitjans de comunicació (perquè fora de televisió, ràdio o premsa no en sento a parlar enlloc més) de la necessitat de defensar el bilingüisme als territoris on la llengua pròpia no és el castellà, això sí, estranyament no el defensen allà on es pròpia la llengua castellana… I jo com segurament la resta de companyes i companys de Veu Pròpia em vull manifestar també a favor del bilingüisme.
Nosaltres nouvinguts o fills dels mateixos i a causa del nostre origen vivim immersos en un món monolingüe (castellanoparlant) o bilingüe (àrab, xinès, polonès, etc. a casa i castellà al carrer) i ens encantaria poder ser bilingües o trilingües, és a dir, ens agradaria poder viure també en català.
Per això quan posem la televisió ens agradaria poder prémer el boto “dual” i escoltar qualsevol canal en català, perquè si el català i el castellà són llengües espanyoles la televisió espanyola no hauria d’emetre en les dues? Ens agradaria poder anar a un quiosc i comprar la versió catalana de qualsevol diari, també els diaris esportius, les revistes especialitzades en salut, cuina, motos, premsa del cor… Ens agradaria remoure el dial de la ràdio i escoltar la gran diversitat de música que es fa en català i que nosaltres (i molta gent nascuda aquí) desconeixem. Ens agradaria entrar en qualsevol supermercat i al veure una “berenjena” trobar un rètol que ens recordi que aquí es diu albergínia. Ens agradaria comprar qualsevol joguina en català, anar al cinema i trobar pel•lícules traduïdes a la llengua pròpia del país… Ens agradaria que la gent del país no estigués acomplexada de parlar una llengua de segona i que deixessin de parlar-nos en castellà. Ens agradaria sentir el català a tot arreu i no com ara, que segons on arribi un nouvingut pot trigar mesos o anys a saber que la llengua pròpia d’aquí és el català. En definitiva, ens agradaria poder ser bilingües i poder viure també en la llengua del nostre nou país.
Però com que veiem que això és gairebé demanar l’impossible el que sí que ens agradaria és com a mínim mantenir (al Principat) o aplicar (a la resta de territoris de parla catalana-valenciana) el model d’immersió lingüística a les escoles. Perquè ja que nosaltres no tenim gaires opcions de ser bilingües com a mínim sí que volem que els nostres fills tinguin un espai catalanoparlant i així l’oportunitat d’esdevenir bilingües.
Si mai instauren un premi internacional a la demagògia, la hipocresia i la falsedat de ben segur que la tal Rosa Diez i companyia s’enduran tots els premis, però si una cosa em treu de polleguera és que ens vulguin fer servir als immigrants i llurs descendents com a excusa per a les seves mentides, tot segons ells és per defensar els nostres drets com a castellanoparlants (sobretot de xinesos i àrabs…Quin tip de riure) quan l’única cosa que busquen és imposar la seva ideologia que no és altra que la d’imposar el castellà a costa del nostre dret d’esdevenir un català més, un català com qualsevol altre.
Senyoreta Rosa Diez si tant li agrada el bilingüisme aprengui català i així podrà gaudir del bilingüisme, i a la resta ens deixa tranquils que prou feina tenim a ser bilingües com perquè a sobre algú ens vulgui alliberar de la persecució a la què suposadament estem sotmesos com a castellanoparlants. El català té una paraula per a definir aquesta gent: pocavergonyes!
Toni Fernández
Veu Pròpia
