A COP CALENT

Telegràficament./
1. Felicitats als electors que van donar una empenta forta a totes les forces que apostaven pel dret a decidir. Totes van pujar en vots absoluts; i en relatius, ERC i IC, i només CiU va quedar igual. Si hi sumem els de coalicions de la resta de l’Estat (Podem, Bildu/Bng i Compromís/Cha) es superen el 60 % de vots./
2. Ens felicitem la gent d’Esquerra Republicana perquè el creixement ens ve per l’esquerra i pels barris i pobles tradicionals del PSC. D’aquí que no entenc el mal humor d’en Duran. Ell amb la seva posició no n’ha fet venir cap de vot nou a CiU. Comproveu i els percentages quadren. La diàspora socialista beneficia en primer terme a ERC, en segon a IC i Podem. /
3. Poca cosa d’aquest pastís socialista s’emporten C’s. L’espanyolisme reclacitrant que ells representen i que encara ens donarà dies de glòria amb personatges com Nart i Girauta, més l’altre del PP, s’ensorren al 16%/
4. A nivell espanyol els partits dinàstics de la 3a Restauració (1a: Fernando VII, 2a: Alfonso XII, 3a: Juan Carlos, sempre de la mà de militars), per primer cop queden per sota del 50%. Això toca al Règim i la seva clau de volta, la Monarquia./
5. Aquest greu avís de crisi de règim toca per extensió al sitema d’hegemonia ideològica i dels media tant a Espanya com a Catalunya. Certes tertúlies amb correlacions de forces pròpies de fa 20 anys apareixen com a paleolítiques. La casta oligàrquica, sinó vol perdre bous i esquelles haurà de deixar anar llast en els media que controla./
6. I molta feina, ara. Per l’ANC, òmnium, Súmate: observar l’esvoranc que s’ha produït als cinturons metropolitans i incorporar el màxim de quadres veïnals, obrers i de nous catalans al dret a decidir actiu. N’hi ha prou. Espanya farà la resta. I per ERC una immensa obertura del partit a la incorporació de militants i simpatitzants d’aquests barris i ciutats plens de treballadors i nous catalans. Quan s’arriba a una certa centralitat sociològica la composició del partit l’ha de reflectir. I també el discurs s’ha de complementar. La vibració estrictament patriòtica que pot haver facilitat la primera acumulació de forces socials, s’ha de completar amb la vibració estrictament democràtica i un discurs continuat. molt social i antioligàrquic /
7. Dit això, cal felicitar l’actual direcció nacional d'ERC pel seu capteniment i la seva visió estratègica de propiciar l’obertura a independents i al filó de tradició socialista , amb el projecte Maragall que esperem que ben aviat es vegi engruixit per noves aportacions. Sembla que estem apunt de recuperar el fil de la història que una rebel•lió feixista militar va trencar el 36: l’acord estratègic entre socialisme democràtic i republicanisme a l’entorn d’un nou Estat i un nou país amb justícia social./
8. A pencar més que mai!