- Publicitat -
L’impacte dels resultats a les eleccions municipals obre un nou cicle polític a Catalunya. Pèrdua del monopoli socialista i retorcés territorial d’Esquerra a les grans ciutats i d’Iniciativa a les mitjanes. Expansió de l’espanyolisme postfranquista i de la plataforma xenòfoba, que no avança més per la impresentabilitat del seu líder. En el camp que ens ocupa el de l’esquerra nacional o el de l’independentisme, el primer que hem de dir que mentre hem estat discutint tres anys si naps o cols, si independència ràpida o gradual, si front independentista o esquerra nacional, s’han allunyat el conjunt de partits i partidets d’aquest espai de la majoria d ela gent i els seus problemes quotidians. S’ha confós l’augment de convicció independentista que és transversal amb un inevitable augment del vot a un partit que aparegués com el més pur defensor de la independència per la via ràpida. I molta gent, ha cregut que només amb les mobilitzacions del dret a decidir ja s’ompliria el graner de vots.
Els resultats municipals són un aterratge brutal a la crua realitat. Els més de 1400 regidors i regidores d’Esquerra, les alcaldies nombroses que obtindrem malgrat tot a comarques i la pujada de la CUPS en algunes ciutats on han ocupat l’espai social abandonat per ERC, només fan que confirmar que allà on hi ha hagut implicació social, no ens hem centrat només en la política institucional i s’ha sabut aglutinar a la millor gent que van des del centre fins a l’esquerra jove i alternativa s’ha resistit i fins i tot pujat. On no s’ha fet aquesta feina s’ha perdut.
Diguem també que estem en plena crisi dels programes socialdemòcrates davant l’espectacular crisi econòmica global i els temps que venen als ajuntaments d’ajustaments pressupostaris no són una bona època per polítiques basades en un abundant estat del benestar només sostenible amb les vaques grasses. Si no som capaços de repensar el model econòmic i institucional, hi haurà hegemonia de la dreta per anys i com a molt es podrà resistir en una política d’esquerra reivindicativa un espai molt petit on hi hauríem de conviure CUP, ERC i IC. Altra cosa és que tots plegats ens féssim grans i veiéssim que no hi haurà possible hegemonia social i política si no se sumen esforços i es té un projecte alternatiu però creïble de societat. Llavors els protagonistes d’aquest microespai, ara repartit més que mai territorialment IC a l’àrea metropolitana, ERC a tota la Catalunya interior i Cups en algunes ciutats mitjanes, pot ser estarien en condicions per una vegada de produir el sorpasso al PSC en més baixa forma des de la transició i que té mala peça al teler perquè està escindit entre la deriva retrògrada d’una part del seu electorat cap a PP i PxC i la recuperació convergent del sector moderat catalanista. Aquesta oportunitat estratègica s’ha de coure a foc lent i en una perspectiva a 10 anys vista. Tot el que sigui via ràpida serà foc d’encenalls.
Publicitat
