Una aposta sempre és un risc, especialment en temps de crisi econòmica. Tot i això, la gran novetat nadalenca d'enguany, la Grossa de Nadal, està superant totes les previsions de vendes inicials i, amb més de 20 milions d'euros recaptats, ja se n'han hagut d'emetre noves sèries. Help Catalonia ha parlat amb l'Elsa Artadi, directora general de Tributs i Joc de la Generalitat de Catalunya, qui assegura que la Grossa pretén passar de ser una prova pilot aquest 2013, a una competidora directe del sorteig de Nadal de l'estat espanyol en els propers anys.
Com va sorgir la iniciativa de crear un sorteig de loteria propi de Catalunya?
El nou sorteig de la Grossa de Cap d’Any és una iniciativa conjunta de Loteria de Catalunya i el Departament d’Empresa i Ocupació per millorar la perspectiva de vendes dels altres productes de Loteria de Catalunya. També hi va tenir un pes molt important el fet que a Catalunya hi ha un mercat prou gran i significatiu de venda de Loteria per Nadal i que els comerciants es van posar a disposició com a canal complementari.
Quin és el principal objectiu que pretén aconseguir la Grossa?
L’objectiu de La Grossa de Cap d’Any és crear una nova loteria passiva que doni una empenta a la resta de productes de Loteria de Catalunya. També augmentar les aportacions que Loteria de Catalunya fa al Departament de Benestar i Família. Des de l’any 1992, Loteria de Catalunya ha destinat íntegrament els seus beneficis a accions i programes de caire social. Això ha suposat una inversió de més de 220 milions d’euros pel departament de Benestar. Amb aquest nou sorteig, el 70% de les vendes dels bitllets es destinarà a premis i els beneficis de la Grossa, a programes socials per a infants i adolescents a Catalunya.
Ja s'han sobrepassat els 20 milions d'euros venuts, en les poques setmanes que fa que la loteria està a la venda. Quina valoració en feu?
Està anant molt bé! En poc més d’un mes es van vendre els 15M inicials i per això vam posar a la venda trenta sèries més, és a dir, 15M addicionals. La Grossa, que s’està comercialitzant des del passat 23 de setembre, ha tingut molt bona acollida entre els venedors i la gent. Cal dir, però, que encara queda loteria per vendre i el 31 de desembre cada vegada està més a prop.
Ja que s'ha superat la recaptació planificada inicialment, us atreviu a donar noves xifres?
Encara és d’hora però esperem que s’acabin venent els 15M addicionals que hem tret a la venda. Dels 30M totals, com deia, el 70% es destinarà a premis i els beneficis aniran per a programes socials.
És completament tancada la porta a emetre nous números?
Sempre hem dit que aquest any serà un sorteig modest, perquè aquest és un any de prova. Hem de ser prudents. Tot just acaben de sortir a la venda trenta sèries més. De cara a l’any vinent s’estudiarà ampliar i vendre més sèries d’entrada.
L'any 1987 es va instaurar la loto 6/49 i la loto ràpid, el trio el 1988, la super 10 l'octubre del 1990…Tanmateix, la recaptació no havia estat mai gaire elevada. Per què creieu que ha canviat aquesta situació amb la Grossa?
Fins l’any 2007, la tendència a l’EAJA va ser de creixement i aquell mateix any es van aportar uns beneficis de 17M al Departament de Benestar i Família. A partir del 2008, la competència va començar a ser més dinàmica i van aparèixer nous productes al mercat. Això juntament amb la crisi econòmica ha fet que ens hàgim de modernitzar i pensar també en nous productes, com és el cas del nou sorteig de Cap d’Any. La Grossa ha creat molta simpatia entre la ciutadania. És la primera vegada que una comunitat autònoma exerceix les seves competències en joc passiu.
A quines entitats i associacions aniran destinats els diners?
Els beneficis es destinen a programes socials per a la infància i l’adolescència en situació de risc a Catalunya que gestiona el Departament de Benestar i Família.
Tenir loteria pròpia pot considerar-se una estructura d'estat més de les que s'estan planificant i creant. És aquesta una de les principals voluntats de la loteria?
No es pot negar que el context polític és el que és, però aquesta loteria va néixer amb la voluntat de donar un impuls als diferents productes de Loteria de Catalunya.
Preveieu eclipsar la loteria de Nadal de l'estat espanyol?
Nosaltres hem sortit amb només 60 series i 30M, som un sorteig modest. Aquest és un any de proves, de cara a l’any vinent ja es veurà. Però és cert que en el futur hi ha voluntat de créixer i competir.
Quin ha estat el número més sol·licitat?
Els números més sol·licitats són el 1714 i el 2014 pel que representen. Els de les primeres 30 sèries es van repartir de la següent manera: el 2014 va anar al Gremi de Flaquers de Barcelona i el 1714 va ser per un estanc a Tàrrega. El 2014 de la segona tongada va anar a parar al Mercat de la Llibertat del barri de Gràcia, de Barcelona, i el 1714 encara està al magatzem.
S'han venut 20,3 milions d'euros de la Grossa de Cap d'Any. Quin és el consum de loteria del poble català?
Considerem que hi ha un mercat important, perquè els catalans es gasten més de 500M d’euros entre el sorteig del Gordo de Nadal i el de El Niño, ambdós organitzats per la LAE.
Hi ha àrees de Catalunya on tingui una tirada més gran i s'exhaureixin especialment ràpid?
Ha tingut una molt bona acollida al territori, tothom s’hi està bolcant, però és cert, que a l’àrea de Barcelona és on més s’està venent la Grossa, això respon al fet que és la zona més poblada.
Veient l'èxit que ha obtingut, està assegurada la seva continuïtat? Serà previsiblement una loteria més gran, l'any vinent?
Sempre des de la prudència, però sí, la voluntat és aquesta i que de cara a l’any vinent s’estudiï ampliar i vendre més sèries d’entrada.
Txell Parera
