El decret de convocatòria de la consulta del 9N diu que l’objectiu és conèixer l’opinió de les persones sobre el futur polític de Catalunya. Des de sempre aquesta consulta s’ha volgut diferenciar d’un referèndum vinculant o d’un plebiscit (aquesta suposada diferenciació, ara no la valoro).
Com que s’ha repetit tant que és una consulta no vinculant, era d’esperar que ni el decret ni enlloc no s’especifiqui quina distribució de vots de cada opció significa la victòria d’una d’elles en la consulta.
Tanmateix, també es repeteix sovint que si l’opció SÍ-SÍ no treu més del 50% dels vots, voldrà dir que ha perdut i (atenció a la maniobra!) que per tant han vençut les altres dues opcions, és a dir, el NO i el SÍ-NO juntes!?
A veure, qui ha decidit que el NO i el SÍ-NO van junts? Qui decideix els equips d’opcions?
En democràcia les normes apliquen per igual a totes les opcions. Si no es defineixen “equips” d’entrada, totes les opcions per guanyar han de treure el mateix percentatge de vots. Per tant, seguint l’anterior exemple, si el SÍ-SÍ no arriba al 50% de vots, s’ha de mirar quina altra opció arriba al 50% de vots per dir que ha guanyat.
Si cap opció arriba al 50% de vots tenim dos camins:
– Declarar guanyadora l’opció amb més vots, o
– Fer una segona votació entre les dues opcions més votades per veure quina guanya superant (aleshores sí ja que seria una votació binària) el 50% dels vots
Si això no es vol establir, com a mínim, cal foragitar del tot la idea i qualsevol comentari en el sentit que si el SÍ-SÍ no supera el 50% ha perdut i automàticament han guanyat les altres dues opcions formant un “equip imaginari”. La consulta perdria tot valor democràtic. Estem entesos?
Ramon Munné
