9 Preguntes per a impugnar i suspendre al Tribunal Constitucional i al Govern Central. SENSE CAP MESURA CAUTELAR!

Vergonya hauria de tenir el Tribunal Constitucional espanyol per deixar-se manipular pel govern central. La dita “qui va amb un coix al cap d’un any és coix i mig” és ben certa, ja que el podríem traduir d’una altra manera: “qui va amb un fraudulent (govern espanyol) al cap d’un any és un fraudulent i mig (Tribunal Constitucional)”.
 
 ¿Perquè hem d’acatar les impugnacions i suspensions d’un tribunal constitucional que per ordre del govern de Madrid, contínuament està cometent frau contra Catalunya ignorant lleis internacionals, on es diu que tothom té dret a canviar de nacionalitat i a l’autodeterminació? (Declaració Universal dels Drets Humans).
Per canviar de nacionalitat, és necessari consultar al poble en referèndum, cosa que aquest tribunal ens ha prohibit, com també la segona opció de la consulta que ha proposat la Generalitat.
 
 ¿Perquè hem d’obeir les seves resolucions si ells (govern central i tribunal constitucional) tan amants de la seva imparcialitat i legalitat, no demostren pas que siguin imparcials ni legals, ja que quan el govern envia un recurs per estudiar la seva constitucionalitat, el tribunal constitucional ja sap com ha d’actuar i que ha de sentenciar? Per enlloc es veu la seva legalitat, doncs, la seva rapidesa i unanimitat en donar resposta d’aquestes dues últimes impugnacions presentades pel govern central, respecte la consulta catalana, demostra la dependència d’aquest tribunal constitucional al govern central.
 
 ¿Perquè hem de fer cas a un govern que no deixa votar democràticament i en pau al poble català, a l’empara del tribunal constitucional per què li tregui les castanyes del foc, mentre per un altre costat legalitza un partit de caràcter nazi (Alba Daurada) contra el qual no tindrà nassos de presentar un recurs al tribunal constitucional, perquè el suspengui i impugni per ser anticonstitucional?
 
 ¿Perquè aquest govern central ens ha de dictar el que és legal i no ho és, quan el ministre d'interior Fernández Díaz, té les penques de dir que el president Mas “té males companyies” i l’insta a “complir la llei”? Les “bones companyies” que acompanyen al ministre dins del PP no crec que siguin massa edificants i exemplars, ja que aviat els jutges no donaran l’abast per a poder enviar a la garjola més de 250 imputats per corrupció del PP.
Encara que després, veiem com aquest “compliment de la llei” que demana al nostre President, el ministre se’l passa per l’arc de triomf deixant que grups i partits d’extrema dreta campin com puguin, fent barrabassades contra Catalunya i els catalans sense moure un dit ni posar-hi cap impediment.
 
 ¿Perquè hem d’estar sotmesos sota un govern central, on hi ha un nefast ministre d’interior que va permetre la publicació a la premsa d’un suposat informe de la policia, calumniant a l’alcalde de Barcelona amb l’acusació de tenir diners negres dipositats en un banc suís?
 
¿Perquè hem de suportar un govern central, que té un desagradable ministre de l’interior del qual un antic càrrec del PSOE, César Molinas, ha dit: “no és que el ministre de l’interior baixi a les clavegueres. És la claveguera”
 
 ¿Perquè hem de tancar els ulls davant de les amenaces d’un funest ministre de l’interior declarant: que no té “cap dubte” que els mossos “compliran i faran complir” la suspensió del nou 9-N? Això és el que ell voldria, que la policia de Catalunya posés traves als ciutadans catalans per a poder votar; però també demostra, Fernández Díaz, el seu baix intel·lecte, ja que nosaltres no votaríem però la imatge de cara al món d’aquest ministre i el seu govern, impedint als catalans el seu dret a exercir lícitament la seva llibertat, rebria la reprovació unànime de tots els demòcrates de veritat.
 
 ¿Perquè hem de patir un govern central, que encara avui practica una censura de mal record, impedint que Correus faci arribar als seus destinataris, cinquanta mil cartes de caràcter informatiu del 9-N enviades per l’alcalde de Girona? Actuant d’aquesta manera el govern central incompleix un altre article, el 12, de la Declaració dels Drets Humans: “Ningú no serà d’objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la SEVA CORRESPONDÈNCIA, ni d’atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs”
 
 ¿Com s’atreveix i quina autoritat té aquest govern que presumeix de demòcrata i que obliga a complir lleis costi el que costi, quan ell és el primer de mirar cap a un altre costat i per la seva conveniència incompleix les lleis que li doni la gana? Ells sempre han anat a la seva sense escoltar. Ara és la nostra. Hem de posar en marxa la nostra desobediència que fins ara no hem sabut o no hem volgut practicar.
 
 Contemplant els personatges que formen el poder legislatiu i el poder judicial d’Espanya, i veient com pensen i actuen sense imparcialitat, gaudint d’un monopoli de poder encara que ells diguin que són poders separats, jo impugno i suspenc al Tribunal Constitucional i al Govern Central, sense cap mena de mesura cautelar, per la seva manca de legalitat i de justícia.
 
 No vull viure a un país, on manen uns desaprensius i vividors que fan el que volen només mirant pel seu propi benefici.
Hem de marxar com més aviat millor, i tot fugint complirem el consell de Simón Bolívar (1783-1830) “Fugiu del país on un només exerceix tots els poders: és un país d’esclaus”