75 anys després, Espanya no ha aconseguit eliminar-nos

 
            Són molts d’anys i moltes forces dedicades a eliminar les nacions que han conformat, des de fa uns quants segles (pocs) l’Estat espanyol. Tenen totes les forces del poder dedicades a aquesta destrucció. És tot un exèrcit, destinat a aquesta labor ingent d’esborrar la memòria del poble. La infanteria ben col·locada a l’escola, perquè voluntàriament o per força anassin guanyant la batalla de l’entorpiment dels escolars. La formació de l’esperit nacional dels discents s’havia de esculpir en la més estricta uniformitat: una sola bandera, una sola llengua, una sola història, una sola geografia, unes soles tradicions i uns costums igualitaris havien de conformar una unitat que venia feta per tenir un mateix destí dins l’univers i aquest destí era el que havia assenyalat Déu, QUI havia conferit prerrogatives úniques i especials a la terra que ocupava el centre i el cor de l’univers, l’anomenaven equivocadament Espanya.
 
            Però també hi dediquen l’artilleria, les forces navals i les aèries, ben representades pels diferents mitjans de comunicació, diaris, revistes, cadenes de televisió, emissores de ràdio, llibres i ara les diferents xarxes socials. Com que els qui tenen el poder, també tenen els doblers, tant públics com privats de grans magnats que donen suport al genocidi, lluiten contínuament contra els petits o grans renaixements d’alguna d’aquestes nacions perifèriques. La més indomable i sobre la qual tenen posat el punt de mira és el Principat de Catalunya. Un exemple clar d’un d’aquests atacs l’ha protagonitzat “La Razón”, quan ha utilitzat un cartell del partit d’extrema dreta “Alianza Nacional”, en el qual es veu un nin, amb cara atemorida, amb la boca tapada per una estelada i amb lletres de gran mida, que li diuen “¡QUE NO TE CALLEN! HABLA EN ESPAÑOL. Aquest diari vol fer creure que els infants que viuen al Principat no poden parlar en espanyol (queda clar que el català no és espanyol). Aquest bombardeig l’han anat fent durant molts d’anys, però no ens han pogut vèncer, i això els cou… i molt.
 
            He pogut comprovar que el pensament que tenien els catalans fa 75 anys, continua essent totalment vigent. Nosaltres estam a punt de fer una passa més, consultar els ciutadans i ciutadanes sobre si volem continuar en aquesta lluita o si decidim abandonar tota aquesta gent que tant ens odia. Ells, en canvi, continuen igual. He gaudit de llegir una peça històrica de 1938, publicada al diari dBalears/Ara, el 17 d’abril de 2013, triada per Josep Maria Casasús i titulada Què és Espanya?, d’Antoni Rovira i Virgili. Gran periodista, que va fundar una revista i un diari, polític que es va moure en partits republicans fins que va acabar a Esquerra Republicana. Va ser vicepresident del Parlament de Catalunya i el va arribar a presidir a l’exili. Entre altres coses, en el seu article, deia:
 
           “Espanya no és, nacionalment, una unitat. És una pluralitat de nacions. Hi ha a Espanya tantes nacions com idiomes. Per tant, quatre nacions: Castella, Catalunya, Galícia i Euskadi. […]
 
            Hom pot dir nació a allò que és un Estat. Però en aquest cas hom no pot aplicar a un tal Estat les prerrogatives de la nació autèntica. Estat és un cos polític, nació és una ànima. I els valors espirituals -llengua, cultura, tradició- corresponen a la nació i no a l’Estat nacional. […]
 
            Espanya és un conjunt de nacions. L’esforç multisecular per reduir-la a una nació sola assimiladora de les altres (Castella) ha fracassat, per bé que hagi deixat senyals. Els qui avui volguessin fer aquesta reducció serien els tristos hereus del comte d’Olivares, que va morir boig.”
 
            Més clar, aigua. D’això han passat 75 anys, però Rovira i Virgili ens diu que feia segles que ho intentaven. Si Espanya hagués tingut persones intel·ligents, que no haguessin estat cegades per la set de domini sobre els altres, el problema espanyol (que ells en diuen català) s’hauria resolt, però es veu que no han estat capaços de superar l’herència del comte d’Olivares, i avui 75 anys després continuen igual, no han pogut eliminar-nos, i allò millor és que Catalunya es troba a punt d’acomiadar-se d’Espanya.