Estem a 72 hores del 9N i els daus están tirats.
1. Que cap voluntari del procés, que cap voluntari de l’ANC, que cap ciutadà s’espanti. L’aparell judicial no pot fer, de fet ha dit que no farà, cap actuació contra esl ciutadans que en el seu temps lliure fan ús del dret fonamental a la manifestació i a l’opinió. Per tant voluntaris a les meses de dins i de fora i gent a participar massivament.
2. Que l’aparell judicial es posi a posteriori amb els responsables polítics del Govern, del Parlament o dels ajuntaments és una possibilitat, si l’obsessió juridicista de la batalla política acaba contaminant la judicatura. Però ho veig molt improbable. El fanga jurídic en que es posaria l’aparell judicial espanyol apareixent com a braç armat d’una opció partidista, desacreditaria per sempre un dels tres poders que ja està qüestionat per la seva lentitud o presumpta asimetria de tracte amb els jutjats en funció de l’extracció social.
3. L’acció del fiscal de cara al 9N pot consistir en comminar al Govern i al seu President a aturar el Procés. Però primer, el procés ha entrat en una fase d’autoexecució en mans dels voluntaris. I el que el Govern no farà és barra el pas als voluntaris que ell mateix ha activat. I segon, sempre queda l’argúcia, que per mi no seria criticable, d’aparentar un pas al costat, per donar protagonisme a la Comissió pel Dret a decidir de cara a assumir el dia 9 la responsabilitat última. En aquest cas el fiscal ja ha avisat que no actuaria.
4. Des del punt d’impacte polític i internacional, els petits incidents de trajecte fins el 9N ja no compten. Hi haurà centenars d’observadors internacionals, periodistes i diputats. I el Govern del PP, ha convertit el que ell mateix qualificava com a botifarrada en un menú degustació, en paraules de Jordi Évole.
5. Què fer aquestes 72 hores. Fer-se voluntari de l’ANC; participar en la marató telèfonica; repartir les revistes de l’ANC; Fer la cassolada totes les nits; assegurar que cap membre de les amistats i família deixi de participar per raons de por o logística.
Estem vivint l’inici de la fi del règim de democràcia vigilada de la transició. Els catalans n’hem estat la punta de llança de la seva crisi, però aquesta vegada l’aprofitarem per autodeterminar-nos. Però gaudir d’aquests moments dolços on les perspectives dels nostres adversaris polítics són nefastes a Espanya, cada cop més lluny de la majoria. I moments on diplodocus com Martín Villa és acusat per un tribunal internacional per crims de Franquisme i Alfonso Guerra es retira definitivament al Museu.
