700 milions d’euros per la “fiesta nacional”

Editorial
 
Un informe de la coalició ERC-CAT Sí ha posat de manifest que les curses de braus reben més de 700 milions d’euros de subvencions públiques. Una xifra que es pot separar en dues parts: 571 milions provinents de les diferents administracions públiques de l’estat espanyol i un mínim de 129,6 milions procedents de la Unió Europea, bàsicament a través dels programes de política agrària comuna. Aquest informe també assegura que la xifra podria ser superior, ja que les administracions i els agents privats que estan involucrats en la tauromàquia no les volen fer públiques.
L’informe coincideix en el temps amb el debat al Congrés dels Diputats sobre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que van presentar el març de l’any passat diversos grups protaurins reclamant que les curses de braus siguin declarades Bé d’Interès Cultural, per tal de sobrepassar la llei catalana que les prohibeix. Per poder presentar aquesta ILP es van recollir 587.000 firmes a tot l’estat espanyol, només 168.000 a Catalunya. Una xifra que no és gaire superior a la que la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes va aconseguir el 1999, amb 521.000 firmes recollides només en territori català a favor del reconeixement internacional de les seleccions catalanes.
Així, doncs, per què l’Estat es dedica a subvencionar amb quantitats immorals d’euros aquesta activitat i en canvi posa tots els impediments possibles al reconeixement de les federacions catalanes? L’Estat juga brut: d’una banda ens vol fer creure que som ciutadans espanyols i de l’altra mai no respecta ni té en compte la voluntat dels catalans quan distribueix la riquesa de tothom. Al marge dels 16.000 milions d’euros del dèficit fiscal que pateix Catalunya, de l’ofec i del xantatge econòmic permanent i dels atacs a la llengua i la cultura, inclòs el menyspreu per les seleccions catalanes, el govern espanyol no té vergonya en gastar-se 700 milions d’euros per subvencionar una activitat minoritària i decadent, obertament criticada a tot Europa, i vol obligar Catalunya a participar d’aquesta barbàrie. Per què fa servir tota mena de joc brut contra el desig dels catalans de veure competir la seva selecció internacionalment i en canvi malgasta centenars de milions d’euros per una minoria protaurina en comptes de dedicar-los a finalitats socials més adequades, com sanitat i educació? Queda clar que l’estat espanyol no vol escoltar la voluntat popular. I queda encara més clar que no escolta ni respecta la voluntat popular catalana, en un gest que posa al descobert fins a quin punt no consideren espanyols els catalans. Un motiu més, doncs, per treballar per a la llibertat nacional i deixar enrere d’una vegada per totes una manera de fer tan maldestra. Un motiu més per treballar per l’estat propi.