62 ESCONS MÉS 10

Les eleccions són un joc. Una juguesca amb regles, com el joc de cartes, o el futbol. La realitat se sotmet a les matemàtiques i en surt el mapa parlamentari. Tanmateix, les eleccions són molt importants i transcendents. Dibuixen la voluntat política i constitueixen el poder.
 
El 27S ha transformat moltes coses. Primer de tot ha mostrat els espanyols. Políticament s’hi pot estar a favor, en contra, indiferent, crític en algunes qüestions o en d’altres, una mica displicent però subratllant allò que és de justícia, o bé moltes coses més. El 27S ha deixat als espanyols perplexos i els atacs i els mals usos de l’estat i els mitjans informatius no els ha neguitejat. Els espanyols no accepten que Catalunya sigui una nació, amb dret de decidir. Això ha quedat clar. Nítidament. Els discursos de les dretes, les esquerres, les associacions, els sindicats, les entitats, etc. és unànime. Per ells som una regió (i prou!).
 
SEGON. Ha guanyat el plebiscit. Claríssimament. El 47’78% independentista (Jxsí,CUP) és, de fet, el 55% del vot “posicionat” a favor. I el 39’15% contrari (C’s,PSC,PP) representa el 45%. La resta (en blanc, Csqpot, Unió…) no compten pel plebiscit. Dos milions de vots independentistes, per primera vegada, manifesten que volen decidir i decideixen trencar. En Duran es morirà de ràbia veient com, potser, les noves Cortes proposen un pacte i ell ni hi és, ni hi serà, ni haurà tingut cap paper negociador, perquè viu en la via sideral. Tanmateix s’haurà fet tard. No serà lògica cap alternativa que cerqui algun encaix de Catalunya dins Espanya, ni que les forces independentistes negociïn ara una tercera via.
 
TERCER. Els europeus ja no dormen. Alguns tenen un mal despertar. La cadena cinc de França va digerir la victòria independentista molt malament. Altres millor. Molt millor. Hi ha, però, els tractats.  Madrid disposa d’un còmode marge de maniobra. El nou govern català haurà de treballar. Molt. Molt i molt. La feina no serà de gran aparador. Cal finançament. Fer el fatxenda davant Madrid exigeix diners. Com pagar les despeses? La Generalitat s’haurà d’aprovisionar i la banca internacional l’haurà d’ajudar.
 
FINALMENT. Els esquemes autonomistes ja no serveixen. La Generalitat ha de donar seguretat jurídica a les empreses, als treballadors, als professionals, etc. nacionals i internacionals. Serà plenipotenciària i tractarà internacionalment. Haurà de ser un poder monolític, de pedra picada, amb categories noves i un pensar en dimensions diferents. La CUP sembla una nena mudada, que vol mostrar la seva felicitat. És imprescindible que creixi políticament. Amb rapidesa.
 
Isidre Palmada 
Banyoles, 3/10/15