Que ningú no s’espanti. Aquesta xifra no fa referència a la despesa de cap partit polític en propaganda per a les eleccions municipals. Aquests 583 milions d’€ són l’equivalent al dèficit fiscal de Catalunya durant els 15 dies que ha durat la campanya electoral, sense comptar el dia de reflexió (on mentre uns reflexionem altres espolien).
Malgrat la magnitud d’aquesta xifra el dèficit fiscal del principat no ha estat tema central de cap debat durant la campanya. En part la majoria de partits consideren que aquest és un debat que no correspon a unes eleccions municipals i, potser no els falta raó. A la majoria de ciutats i pobles de tot el país la campanya sol centrar-se en els projectes previstos per a la següent legislatura (ja siguin equipaments, infrastructures, transport, etc..). Però potser hauria estat positiu que alguns alcaldables haguessin recordat que, de mitjana, cada ajuntament de Catalunya destina entre un 25% i un 27% del seu pressupost a despeses que no li són pròpies. Dit en altres paraules, que 1 de cada 4 € del pressupost municipal serveix per cobrir necessitats que no són competència municipal.
Potser si aquest argument no ha estat gaire utilitzat durant la campanya no és ni per desconeixement ni per manca de valentia, sinó per la sensació que bona part de la població encara no ha assumit la magnitud de la tragèdia. A moltes persones els hi costa fer un link entre el dèficit fiscal i el dèficit en serveis i equipaments del seu poble o ciutat. No és el mateix dir que el dèficit fiscal de Catalunya ha estat de 583 milions d’€ durant els darrers 15 dies, que dir que aquest dèficit és l’equivalent a 97.000 places d’escola bressol o 145 residències públiques per a gent gran. Potser el dèficit s’hauria de començar a explicar en places públiques enlloc d’€. Segurament seria un maldecap per als economistes que s’hi dediquen, però seria molt més útil per als ciutadans que encara són escèptics.
Durant aquest 15 dies de campanya alguns però prefereixen mirar cap a un altre costat i dir que a la gent no li preocupen aquests temes, que el que realment vol la ciutadania és que es parli de serveis, d’habitatge, de seguretat, de sostenibilitat, etc… i és cert. Però aquest argument em recorda un acudit que vaig veure fa anys en una revista on una persona des de la coberta del seu iot deia que els la felicitat no s’obté amb els diners, sinó viatjant, conduint cotxes luxosos, etc… Doncs el mateix que dèiem, a la gent no li preocupa el dèficit fiscal de Catalunya sinó el que es podria fer amb aquests diners.
P.S.: Algunes de les xifres i comparacions que exposo en aquest post els he hagut de calcular un parell de cops, ja que em costaven de creure. I és que hem arribat a una situació que de tant extraordinària sembla impossible.
