Ja fa anys, potser masses, que sentim a parlar de les ajudes per a persones sense recursos (o amb recursos) que les reben a canvi de no res. Això per alguns és una aportació extra a l'economia submergida de la família.
Si de veritat volem que les persones que reben ajudes, un dia o altre es puguin reintegrar laboralment (si alguna vegada han estat integrats), se'ls hauria d'exigir presentar-se a algun tipus de formació o bé demanar-los una contraprestació. Hi ha feines que no requereixen massa formació i que donat que amb la crisi no es poden portar a terme per part de les administracions, les podrien fer ells (feines en benefici de la comunitat, ajudes a la dependència) tallar gespa, pintar bancs, fer companyia a gent que ho necessita, la llista podria ser infinita.
Això crec jo que en primer lloc els faria valorar el que reben i evitaria en part el treball en negre, seria una manera de saber realment qui necessita ajuda i qui no. Hi ha qui ha fet de les ajudes administratives i d'ONGs el seu “modus vivendi” i ni es plantegen buscar un lloc de treball amb alguna “chapucilla” i de les ajudes viuen millor que persones que necessiten 2 feines per arribar a fi de mes i per cobrir les seves necessitats mínimes.
Algunes abocades a no poder independitzar-se amb 30 anys perquè no aconsegueixen lloguers socials (que per alguns vol dir “gratis”).
Algú té alguna altra idea, per tal de no crear col•lectius que han viscut, viuen i viuran així tota la seva vida?
