30 de gener: el dia de la bifurcació

Avui ha fet un any d’aquell traumàtic 30 de gener de 2018 per l’independentisme. Era el dia en què s’havia programat la investidura de Carles Puigdemont com a nou president de Catalunya, malgrat el veto cautelar que havia imposat la justícia espanyola. Tot i això, els diputats de JxCat i els de la CUP estaven totalment preparats per la votació. Però ERC va decidir que no. Així, en la subpartida d’escacs en el si independentista, trencaven de facto amb l’estratègia de la legislatura passada de desbordar la justícia espanyola i protegien la seva nova figura emergent: Roger Torrent. Per contra, JxCat deixava palès el seu descontentament i s’alineava amb els cupaires per desobeir. Aquell dia representava el primer gran terratrèmol palpable per tothom, fruit de moviments sísmics que es van començar a gestar l’octubre de 2017. A partir de llavors, la història d’aquests últims 365 dies ha estat la d’una rèplica rere una altra. Sense cap novetat. Sense cap apropament de posicions ni d’unitat d’acció. El trauma de la presó i l’exili tampoc ajuden, els partits no són capaços de refer lideratges ni fer pinya. Avui Junts per Catalunya tornava a demanar investir Puigdemont en un vídeo coral. I l’expresident ha dit des de Dublín que encara té “esperança” de tornar a ser investit. Implícitament el vídeo dels post-convergents també demanava a Torrent i ERC que investeixin de nou Puigdemont. Els republicans no els faran cas. La bifurcació independentista continua.