Com que vivim una crisi global (financera, econòmica, medioambiental, social i política) no té perdó dubtar del que ens és més urgent. Per a les persones que ens situem en l’univers de les esquerres i, en concret, en el de l’esquerra nacional, l’objectiu prioritari rau a resistir, a salvaguardar l’estat social, per la qual cosa cal garantir, almenys, que en els propers anys l’acció governamental farà compatible mantenir la despesa social i la consolidació de les bases que han de permetre un canvi del model productiu. En definitiva, intensificar i millorar l’obra de govern de la Generalitat de Catalunya dels darrers anys.
Esquerra ha de ser forta per fer que l’independentisme, per poc que pugui ser, continuï actuant des del govern. Els fets demostren l’encert de considerar que, si bé la nació es construeix des de la societat, les estructures d’estat es van aixecant des del govern.
Si el republicanisme surt ben parat de la cita del 28-N aconseguirem donar veu a la ciutadania mitjançant la celebració d’una consulta nacional. El conjunt del catalanisme polític es veurà obligat a perdre la por i el Parlament, solemnement, haurà d’encarregar -a qui aspiri a ser investit President- la convocatòria del referèndum. I posarem la democràcia espanyola entre l’espasa i la paret. Davant del món, Espanya haurà d’optar entre democràcia o repressió. I punt.
Resistència social i ofensiva nacional, heus aquí la proposta republicana a explicar a la ciutadania, sense complexos i orgullosos. I la fórmula a aplicar en els propers anys.
