27-S – Fridays For Future

(Versió estesa a 3500 caràcters de l’article publicat a El Punt Avui el 27-Ago-19)
Fridays for Future és el moviment mundial dels joves que han comprès que la crisi climàtica, que ja és aquí, els aboca a un futur aterridor, i reclamen actuacions immediates i decisives per a combatre-la, davant la passivitat d’adults i governants. Inspirats per la vaga de Greta Thunberg ara fa un any davant del Parlament suec, des del Novembre passat, han estat organitzant vagues cada divendres a tots el món. I el divendres 27-S, també hi han convocat a tots els adults.
 
En parlo amb l’Aitor Urruticoechea, estudiant de Tecnologies Aeroespacials de 19 anys, i un dels portaveus de Fridays for Future a Barcelona, per a mirar d’entendre com ho viu ell, a nivell personal. El resultat no pot ser gaire més colpidor.
 
Veu com, durant el transcurs de la seva vida, ens ve a sobre un col·lapse mediambiental que compromet el nostre futur com a espècie. Ell voldria un futur al qual poder imaginar-se sense desertificació, ni fam, ni pujades del nivell del mar, ni refugiats climàtics. Però veu un futur al qual no hi ha esperança per al seus fills o nets i al qual la seva pròpia vida està en perill, ço que l’aterreix. I veu que tenim un marge de maniobra molt curt per a parar-ne els pitjors efectes, i veu que no fem res. Creu que, poc o molt, tothom és conscient del que ens ve a sobre, però, alhora, tothom sembla estar  molt còmode continuant com si res. Alguns resignats. Altres aferrant-se a l’esperança en una tecnologia “màgica” que ens salvarà.
 
Viu amb impotència el fet de que ells, que en patiran totes les conseqüències, no són escoltats. I contempla les generacions dels seus pares i avis amb una barreja de fascinació, enveja, ràbia i sentiment d’injustícia. Ells han sigut molt afortunats: han pogut tenir l’expectativa de que el futur seria millor que el passat. No serà així per l’Aitor i els de la seva generació: la primera en tota la història de la humanitat per a la qual el futur serà molt pitjor que el passat. Creu que aquestes generacions haurien de voler deixar un planeta habitable, i que haurien d’actuar de forma decisiva ja, però no ho fan. Si tot això et revolta, i vols que tot canviï, aquest proper 27-S tens una oportunitat: tots, adults inclosos, hi hem sigut convocats.
 
Un dels principals frens a l’avenç de qualsevol causa, és la sensació per part dels que la recolzarien, de que és molt minoritària. Tots som animals socials i ens agrada ser acceptats pels grups als quals pertanyem. Si una causa és percebuda com a minoritària, a molts els hi costarà demostrar públicament el seu suport. Per contra, si és percebuda com a majoritària, ens traíem la cotilla mental i podem passar a donar-li ple suport. A Catalunya, hem tingut un exemple vibrant d’aquesta mena de transició social sobtada a la darrera dècada, quan vàrem passar d’un 12% de vot independentista el Nov-2010, a un 50% el Nov-2012, amb una manifestació independentista multitudinària entremig, el 11-Sep-12, que va permetre a moltíssims descobrir que no estaven sols, sinó ben al contrari.
 
Aquest seria el repte per al 27-S, que està convocada a nivell mundial: que hi anem tots i totes els que estem preocupats per la crisi climàtica, joves i adults, per tal de que ens puguem reconèixer, comptar-nos, comprendre que no estem sols, i que els polítics puguin prendre nota de que han de convertir aquesta lluita, en la prioritat màxima que ens cal que sigui.