El dissabte 11 d'abril, es compliran 22 anys de l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador, a Montanejos, a mans d'un sicari de l'extrema dreta espanyolista; un simpatitzant nazi que, després de ser condemnat a una pena de presó molt lleugera, (14 anys) com si tinguera impunitat i haguera sigut protegit per fiscals i jutges espanyolistes, fou deixat anar de la presó molt ràpidament (als 4 anys) com si el seu fóra un crim de terrorisme d'estat, es va presentar a les eleccions municipals per un partit feixista i racista que està a favor de la violència, de l'apologia del terror, de la discriminació i del racisme.
Per molts anys que passen, quan arriben les vacances de Pasqua, no podem ni volem oblidar Guillem Agulló i Salvador, el seu gran cor, els seus ideals de jove valencià massa valent, de les seues idees antiracistes i independentistes, com a maulet partidari de la llibertat del País Valencià, dels Països Catalans.
Durant aquests 22 anys hem sentit la tristesa per la seua pèrdua, perquè ens el van robar quan començava a viure i a lluitar per un món millor; hem acompanyat la seua família i els seua amics i amigues per recordar que ha esdevingut exemple pel jovent en defensa de l'antiracisme, d'un món sense fronteres, dels drets de les persones immigrants sense cap discriminació, i del dret a decidir si volem la independència per construir un país sense guerres, sense violència feixista del capital, sense els privilegis del mercat i dels bancs que hipotequen les nostres vides, de la ciutadania i de la classe treballadora, per a construir un món on hi haja treball o salari social, renda bàsica i una jubilació digna. També hem sentit joia perquè lluitem per eixe món millor pel qual lluità Guillem i el van matar, perquè l'estat espanyol educa a molts dels seus ciutadans i ciutadanes en l'al·lèrgia a la diversitat i a la igualtat, en l'odi ferotge a les persones catalanoparlants, en l'odi a les migrants i qui defensa les migrants. I Guillem Agulló i Salvador estava entre els qui defensaven al nostre dret a dir la nostra i a rebutjar el nazisme i el feixisme, sense cap por. I per això el mataren.
Cal recordar també que ni la mort d'Agulló, ni la de Miquel Grau, ni les bombes a la biblioteca de la Casa de Joan Fuster, ni l'assassinat de Valentín González al mercat d'abastos el 1979 durant la vaga d'estibadors per un tret d'una pilota de goma a molt poca distància, ni cap altre atac feixista al llarg de la transició valenciana mai s'ha aclarit per part de la policia, és per això que sols amb la ruptura i l'exercici del Dret a Decidir podrem lliurar-nos i enviar a la paperera de la història la mal anomenada transició democràtic.
Des de la PDaD donem suport als actes d’homenatge organitzats a Burjassot i arreu de la nació.
Guillem no t'oblidem¡
País Valencià 8 d’abril 2015
