21-D: les eleccions que s’han de guanyar

Un dels llibres de referència per entendre en tot el seu abast la tragèdia de la Segona Guerra Mundial és A War to be Won (La guerra que s’havia de guanyar), dels historiadors Williamson Murray i Allan R. Millett. Els autors no només fan una panoràmica global i comprensible de tot el conflicte, sinó que justifiquen el que els aliats van haver de fer perquè perdre no era una opció. El que estava en joc era la mateixa existència dels valors de la democràcia occidental.
Malauradament els catalans ens trobem també davant una situació límit: perdre tampoc és una opció per a nosaltres. Tots sabem que una victòria del bloc espanyolista suposaria el desballestament del nostre autogovern. Les forces polítiques que malden per la dissolució de la nació catalana dins l’estat espanyol, tenen en el seu punt de mira -i estan a punt per prémer el gallet- des de l’escola catalana a la política lingüística i cultural, passant pels mitjans de comunicació públics, etc.
Amb l’autonomia escapçada i un govern espanyol obertament hostil, una sola legislatura de règim “constitucionalista” a la Generalitat pot ser suficient per a que la Catalunya democràtica, tolerant, solidària i amant dels seus drets i llibertats, deixi d’existir tal i com l’hem conegut fins ara. És per això que el sobiranisme en el seu conjunt té ja no la necessitat sinó l’obligació de fer uns resultats incontestables el 21-D.
A dia d’avui, en el qual encarem la recta final de la campanya electoral, molts catalans saben que el procés ha entrat en una fase crítica. Amb l’efímera proclamació de la República Catalana i la subsegüent aplicació de l’article 155, el nostre autogovern s’ha vist desarborat amb l’agressió més contundent i desproporcionada feta per l’estat espanyol des de la recuperació de l’autonomia després de la dictadura.
No podem deixar d’esmentar el drama del govern a l’exili, o el del vicepresident Junqueras i la resta d’empresonats, igual que el calvari penitenciari de dos homes de pau com els Jordis. A part de les imputacions d’altres patriotes i d’investigacions policials en curs, que probablement acabin amb més detencions i condemnes penals en un futur proper.
El regne d’Espanya s’ha tret definitivament la carota. Ens enfrontem a un estat autoritari disposat a fer-nos tot el mal possible, sigui atonyinant-nos, engarjolar-nos o humiliant-nos. I en aquesta comesa s’hi abraona tota la crosta de l’espanyolisme més ranci i ultramuntà, des del Borbó fins a l’últim nostàlgic del franquisme, passant per aquells que es fan dir socialistes o federalistes, els falsos demòcrates, i els que perverteixen el sentit del dret a decidir per a no deixar-nos decidir res.
Per aquest motiu és crucial per al nostre poble que el sobiranisme guanyi clarament les eleccions del 21-D. Per recuperar les institucions intervingudes. Per exigir la fi del captiveri dels nostres presos polítics. Per mostrar a Espanya, Europa i a tot el món la nostra voluntat de continuar la lluita per la República. Per fer l’autocrítica necessària i elaborar un full de ruta vencedor. Per dignificar-nos com a poble i superar el desànim de la darrera derrota. Per desenvolupar les polítiques socials i democràtiques que necessita la nostra ciutadania. Per a que la flama de la independència i la llibertat nacional segueixi viva. Per tot això i molt més és el perquè el 21-D són les eleccions que s’han de guanyar.
PS: Algunes lectores i lectors m’han preguntat els darrers dies quina de les llistes sobiranistes recomanaria votar. Tant ERC, JxCat o la CUP són opcions ben respectables i, sigui quin sigui el resultat, s’hauran de posar d’acord per fer realitat durant la propera legislatura la República Catalana. Ara bé, la candidatura encapçalada per Oriol Junqueras és la que objectivament pot ser la més recomanable per ampliar la base social del sobiranisme. ERC és un partit històric sense cap cas de corrupció, que ha apostat sempre per la llibertat nacional i la justícia social. Pels seus valors d’esquerra i republicans té la credibilitat suficient per fer forat inclús dins l’electorat no estrictament independentista. Té un programa sòlid i realista, i els seus lideratges són ben valorats en totes les enquestes, amb l’èpica afegida que el seu president i candidat està patint els rigors de la presó espanyola. Que guanyés les eleccions in carcere seria el revés més gran que podria patir tant la monarquia com Mariano Rajoy i el seu govern totalitari. Sense desmerèixer cap dels altres partits patriòtics, ERC és sens dubte la millor opció electoral.