Aquest any fa la sensació que arribaran al zenit qüestions que es van arrossegant des de fa un temps. També pot ser més un desig que una realitat i podria passar que amb prou feines estiguéssim en una etapa incremental més. Em centro només en la dimensió socioeconòmica. /
Els fracassos de la cimera sobre el clima i la insistència dels grans dirigents mundials per enfocar la crisi com un simple incident conjuntural no fan una altra cosa que confirmar entre la gent més lúcida –i part de les noves generacions– la deriva suïcida del sistema per al conjunt de la humanitat. Tant la que s'ha empobrit a Occident, com la que s'ha estrenat a Àsia, Amèrica i Àfrica, la classe mitjana confia a recuperar o a continuar amb l'espiral del consumisme fútil. Són creients dels discursos de les castes dominants o dels aspirants a substituir-les, revestits de populisme./
Només els interessos mesquins de l'economia financera i especulativa (i la de la indústria del consum no sostenible) frenen el que tecnològicament i amb experiències locals s'ha demostrat possible: generar tota l'energia de fonts renovables, disseminades i democratitzades, i que els seus beneficis reverteixin en els consumidors, que són la majoria de ciutadans./
Altres actuacions són prioritzar la investigació, innovació i producció del que dóna solucions als problemes de la gent. I situar en un plànol secundari aquells productes destinats al consum sumptuari i que acaben generant problemes en comptes de solucionar-los. Prevaler aquelles produccions de cicle tancat on està previst cada pas en el seu ús, fins a retornar a la seva reutilització. Això vol dir l'eliminació del concepte residu per passar al de recurs./
Tant la primera aposta, la de les energies renovables disseminades, com la de la producció de cicle tancat en la fase de reutilització, poden generar centenars de milers de llocs de treball només a Europa. A aquestes línies podríem afegir la de l'agroalimentació quilòmetre zero, amb la revaloració d'espècies autòctones en vies d'extinció que recuperin la biodiversitat, amb l'ajuda de la cuina de qualitat que actuï de prescriptora./
No cal oblidar la via del turisme experiencial i responsable, que amb una deguda liberalització d'algunes regulacions esterilizadores permetria a les famílies complementar els ingressos minvants mitjançant experiències d'acolliment turístic personalitzades i irrepetibles. O bé, en una societat envellida progressivament, facilitar l'aflorament i cuidar la qualitat de diversos serveis d'atenció personalitzada./
O el mateix sector de la construcció i immobiliari hauria de plantejar-se la rehabilitació energètica dels edificis en la línia apuntada abans.També estudiar alternatives com les cooperatives d'edificis amb serveis compartits destinats al nombre creixent de jubilats que no volen acabar sols o devorats per l'avidesa monetària d'algun banc o geriàtric. Tot això necessita un canvi cultural i en l'educació enfocada a aquests àmbits que es veuen expansius i necessaris: energies, agroalimentació, idiomes, serveis personals…/
Quan sento parlar els líders polítics més rellevants del nostre entorn, no em diuen res del que de debò vindrà. I només ens alerten contra la pujada dels populismes de dreta i d'esquerra, o dels independentismes./
El Mediterrani és l'espai on les contradiccions del sistema es fan més evidents, tant al nord com al sud. El 2015 podem viure episodis de pànic o caos, no només a Grècia. Lamentablement el debat dominant en aquesta regió se situa en els tòpics de pagament o no del deute, austeritat o no… I cap dels populismes que es presenten com a alternatius, siguin de dreta com el del Front Nacional, l'UKIP, siguin d'esquerra com Syriza o Podem, es planteja el problema de l'Estat i la seva estructura com a font de generació de la casta. Tampoc assumeixen parlar que hi haurà un canvi de model en les formes de vida que s'allunyaran dels patrons del consumisme de les últimes dècades. Això no ho diu ni Li Pen ni Iglesias. I així anem./
A Catalunya, ens trobem en un punt de parada del procés sobiranista. Seguim donant voltes a la qüestió de les llistes, però de música de fons sonen el malestar i les esperances –vanes en l'àmbit de l'Estat– de tornar a l'època de les vaques grosses. Per això és irrenunciable que les diverses opcions expliquin la independència (CDC, ERC, CUP) o l'Estat confederal (Unió, ICV) i perquè l'utilitzem en el marc d'aquestes grans creus. De la mateixa manera que coneixerem les propostes gattopardianes de canvi per no canviar l'Estat del PSOE, C's i Podem. Això sí, aquests últims amb fraseologia revolucionària. I el PP instal·lat en la política reaccionària: marxa enrere. Un any prometedor, el que hem començat. Permetin-me la ironia./
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2015/01/2015-un-any-prometedor-64834.php
