Un d’ells, aconseguir la fita de reduir a la meitat, per al 2015, el percentatge de persones que no tenen accés a l'aigua potable ni a un sanejament bàsic; i elaborar plans de gestió integrada i d’aprofitament eficient dels recursos hídrics per al 2015. Ho he escrit en altres ocasions. Cada cop més, sols tindran sentit les empreses destinades a solucionar problemes, no a crear-los. Els reptes creixents de sostenibilitat i el progrés de la consciència de la societat faran que les primeres rebin premis, i les segones sancions.
L’aigua, la seva distribució i el seu sanejament i retorn al cicle, i totes les mesures d’estalvi i eficiència, són una assignatura pendent a la major part del món. Els avenços tecnològics no són suficients. Anem a un model difús o concentrat de gestió de l’aigua; o a un de mixt?. Perquè un bé limitat com aquest provoca les temptacions dels grups oligopòlics i rendistes, que caldrà controlar democràticament i des de l’associacionisme de consum.
L’altre any internacional de les NNUU és l’Any de la Quinoa, a iniciativa del president de Bolívia, Evo Morales. El seu lema, Un futur sembrat fa milers d'anys, vol ressaltar l'enorme importància nutricional d’aquest vegetal. La quinoa és una planta conreada principalment per la seva llavor comestible. Es considera que és un pseudocereal. La quinoa en realitat és una nou petita, d'uns dos mil·límetres, i, per tant, i, en sentit estricte, és un fruit sec. El seu origen és a la regió andina d'Amèrica on era una espècie conreada molt important al costat de la patata i el blat de moro, durant 6.000 anys.
El nom prové de la llengua quítxua. Per a la civilització Inca era una planta conreada sagrada coneguda com chisaya mama o la mare de tots els grans, però als conqueridors espanyols aquesta veneració els va semblar una burla sacrílega del sagrament de la comunió cristiana i van bandejar aquest conreu. Com sempre, Espanya barrejant ideologia amb economia.
La quinoa es pot conrear en tot tipus de clima i altituds, suportant temperatures des dels -8 graus fins als 38; es pot sembrar des del nivell del mar fins als 4 000 metres d'altura i és resistent a la sequera i als sòls pobres. L'alt contingut en saponina de la coberta de la llavor fa que els ocells no ataquin el conreu. Les NNUU el consideren un superconreu per l'alt contingut en proteïna que té (12-18%). A més, conté tots els aminoàcids essencials de manera equilibrada. És rica en fibra dietètica, fòsfor, magnesi i ferro. A més no té gluten i és fàcil de digerir. L'Any Internacional de la Quinoa pretén promoure la seva producció com a alternativa nutricional per la seva gran versatilitat. Davant el desafiament d'alimentar la població del planeta en un context de canvi climàtic, la quinoa, originària dels Andes, apareix com una alternativa per a aquells països que pateixen d'inseguretat alimentària.
Els principals països productors són Bolívia, Perú i Estats Units. El cultiu de la quinoa ha transcendit les fronteres continentals: és conreada a França, Anglaterra, Suècia, Dinamarca, Holanda i Itàlia. Per exemple, a Kenya es va mostrar alts rendiments de llavor i a l'Himàlaia i les planes del nord de l'Índia, el cultiu podria desenvolupar-se amb èxit.
La quinoa i el seu conreu és una oportunitat contra la fam, però també per una alimentació sana a tot el món. S’ha hagut de cercar entre nacions ameríndies marginades aquest vegetal perquè l’agricultura colonial i dels terratinents n’havien estat a punt de fer perdre el rastre. Un cop més, un repte com la biodiversitat i la recuperació de vegetals en vies d’extinció és assumit des de diverses institucions de recerca a Catalunya, i des de la saviesa popular dels pagesos professionals o aficionats.
Tots ells han preservat aquesta riquesa per sobre de l’imperi d’un mercat alimentari també massa depenent de pocs proveïdors i amb un model contrari a la sostenibilitat: productes procedents de lluny, de fora de temporada, amb petjada ecològica i de varietats estandarditzades, en comptes de productes de proximitat, de temporada i de multitud de varietats locals o incorporades. Un altre camp, doncs, per treballar el 2013. Donem-li la volta a la fatídica xifra!
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/12/2013_any_per_la_supervivencia_37486.php
