Amics, lectors, companys, camarada Ròdia. A breus dies d’acabar el gloriós XXIII any de cruyffisme-leninisme, amb el camarada Iòssif Guardiola havent près el relleu de J.C., el RP fa el seu no-tradicional resum de final d’any, per tal d’evitar que hagueu de malgastar temps i diners amb els subproductes dels analfabets funcionals de la premsa esportiva. Durant el 2011, la lluita per la dominació mundial i totalitària de l’entorn pel RP ha fet noves passes: un llibre, un nou fitxatge, una divisió de super-produccions audiovisuals -que va merèixer l’atenció de les clavegueres nuñistes- i, per últim, una hemeroteca solvent i capaç de retratar els indigents intel·lectuals que, liderats pel Grupo Godotis, van defensar contra el criteri de Laporta, Txiki i Cruyff que calia contractar Llourinho i passar olímpicament de Guardiola. Les notícies d’un any que està més acabat que el que queda de la sucursal nord-este del braç polític dels GAL són les següents:
1- La Renovació de Pep Guardiola, punt fonamental en tots els que venen al darrera.
2- El pronòstic del pecident Rosell sobre la final de Copa. Tot i les moltes ficades de pota i incompliments electorals -Barça TV, incompatibilitats, seccions, horaris, drets televisius, Qatar, Boixos- cal reconèixer una cosa al Pecident Rosell: la seva obediència absoluta envers les ordres del camarada Guardiola de no posar el nas ni per casualitat en res que tingui a veure amb la vessant esportiva del Barça. La pallissa -5-0- a la final de Copa que va pronosticar contra els nostres enemics a la final de la Copa del Juan Carlos I el Suegro va motivar una reunió en què Guardiola el va esbroncar i li va manar callar, una compareixença pública del mateix Guardiola esmenant les indocumentades i mourinhistes paraules del Pecident i, el més important, la constatació de que el Pecident no té l’alçada ètica, moral i intel·lectual que demana el càrrec, motiu pel qual quan Guardiola deixi de treure-li les castanyes del foc convertirà Gaspart en un model. Al final, l’únic títol que ha perdut el Barça ha estat l’únic títol en el qual el seu pecident es va decidir a obrir la boca.
3- Sergio Gramos esclafant la Copa del Borbó, després del debut de Karanka com a estrella televisiva. La cel·lebració galàctica de la Copa del Ni-Ni, allargada fins al discurs nadalenc del president madrista i amic de Rosell, talment com si en comptes del mejor club del siglo XIII (a.C.) ens trobessim davant un Almería de la vida.
4- La roda de premsa al Bernabéu de Pep Guardiola. Com calia, quan calia, el què calia. Mentre alguns fracassats vocacionals obsessionats pels seus predecessors miren d’acabar amb l’atur a Catalunya a base d’expandir el departament de comunicació del Barça, Guardiola en va tenir prou amb vint minuts per ensenyar què és el lideratge. 28 hores més tard, Llourinho passava per la mateixa sala per regalar a la concurrència l’inoblidable xou del pur qué.
5- La cinquena lliga en els set anys transcorreguts des que el prestigiós expert Santi Nolla va certificar la defunció del futbol de posessió.
6- La IV Champions de l’era cruyffista-leninista, aconseguida després d’atropellar els nostres germans del United, que ens han acompanyat en les darreres dècades en el camí paral·lel de liquidar les hegemonies del Liverpool i els nostres enemics.
7- La condemna a sis anys de presó al Pecident Nuñez pel cas Hacienda. Condemna a la que cal afegir la presència de més de 100 sossis amb antecedents penals a la llista de la grada jove entregada pel Barça als mossos, el registre de la seu de l’empresa Ailanto al Brasil, els problemes judicials de Teixeira, la permanència d’Urdangarin al patronat de la fundació del Barça i un llarg etcètera que afecta diversos membres de la directiva que ens ha deixat el Cerdanyaberg entaforada a la llotja de Més Que Un Club.
8- La xiulada contundent, monumental i un cop més atòmica al primer dels espanyols. Tindrem la llotja plena de botiflers que li regalen iots i tindrem una premsa amb més proporció de pilotes que la de Pyongyang o Doha, però allà on cal seguim essent Més Que Un Club.
9- L’acumulació de títols-morralla com super-copes i copes Toyota i la inauguració de la nova Masia que, sota l’observància dels més estrictes principis del cruyffisme-leninisme en la formació de futurs talents, seguirà nodrint el bò i el millor del que hem gaudit enguany que, no cal dir, no són els resultats sinó la manera de jugar a futbol bé.
10- La voladura de l’estadi de l’Apañó. Gallina de piel…
Bon any, Visca Catalunya Lliure, Mori el Borbó, etc.
P.S.: A més, cal destacar que enguany el camarada Ròdia va aconseguir practicar sexe amb una dona. Va haver de pagar, però com a mínim li van acceptar, el que constitueix una millora amb respecte a l’any passat. Aixímateix, hem de cel·lebrar que al camarada Més li han donat la condicional i ja només ha d’anar a dormir a la presó. Per últim, el tractament de desintoxicació del camarada Urdin-Gorria va molt millor, i ja es pot quedar sol a casa sense que la seva mare guardi les joies a la caixa forta.
