No descobrirem res de nou, però va bé que en siguem prou conscients: el mes d’abril d’enguany ha estat el més càlid d’ençà que es recullen dades a l’observatori Fabra de Barcelona (1914), amb una anomalia termomètrica de +3,5 graus. També ha estat un dels més secs. El mes passat només va ploure un 30 per cent de la mitjana de referència. El més d’abril també ha estat el més càlid i l’11è més sec al Regne Unit (amb dades des del 1910).
Del que portem d’any, 14 setmanes han estat càlides (per sobre de la referència), i únicament 3 per sota de la mitjana. De fet, l’anomalia corresponent a aquest període (gener-abril 2011) ja és de +1,5 graus. Si les coses no canvien gaire, el 2011 tornarà a ser un altre any càlid. Això és significatiu si recordem que l’estiu-tardor i hivern de l’any passat ja van ser secs i càlids, en contra del que passava a altre indrets de l’Hemisferi Nord, com els Estats Units o el Centre i Nord d’Europa.
Tanquem amb una nota positiva: els embassaments estan plens, la pluja acumulada aquesta primavera ja és ( a un mes de tancar el període) superior a la mitjana (en gran part, com a resultat de l’episodi de pluges del març), i els hàbits d’ús del recurs hídric són positius, després de 7 anys continuats de sequera al nostre país. Encarem doncs l’estiu amb la típica incertesa del nostre clima mediterrani, però amb la confiança que el rebost és ple.
