20-N: Reanimant el malalt Esquerra

Dos mesos. Llàstima, perquè només han faltat dos mesos perquè ara mateix, dies abans de les eleccions del 20-N, poguéssim afirmar que el resultat de la coalició independentista Esquerra-Reagrupament-Catalunya Sí aconseguiria un resultat que asseguraria la liquidació definitiva del pus paràsit-vividor de l’Esquerra tripartita, i per altra banda aquesta cosa freakie i contaminant anomenada SI, que per cert ara es dedica a propagar el vot nul amb estelada, de fet en un gest coherent en aquest partit creat justament per a això mateix, és a dir; per anul·lar les possibilitats dels estelats independentistes. I els dirigents de SI deuen estar molt atemorits de perdre la paradeta, atès que ho fan, per variar, amb males arts. I entre altres maneres, a través de blogs que, gràcies al seu covard anonimat, atribueixen a altres partits amb insinuacions que els identifiquen. SI tira la pedra i amaga la mà per impossibilitar l’anhelada unitat independentista. Tal és el seu patriotisme.
 
No dubto que, tenint en compte la catàstrofe d’on parteix la inepta Esquerra recent, els resultats seran satisfactoris com a primer pas per a l’enlairament en la recomposició de l’independentisme. Però hem d’estar preparats per sentir, no caldria sinó, el menyspreu dels esmentats paràsits del partit, que per eliminar Oriol Junqueras del càrrec presidencial desqualificaran el resultat si no supera el d’Esquerra de fa quatre anys, tot oblidant que, si la coalició arriba a igualar el resultat d’aleshores, de fet l’hauran superat, no endebades fins fa unes setmanes les enquestes donaven un dònut ben rodó al partit del gran Ridao i companyia.
 
Això significa que el Doctor Carretero, Bosch i Junqueras engresquen, com també engresquen i té mèrit que ho faci l’adscripció a la coalició de les personalitats de Catalunya Sí, en un moment en què políticament l’independentisme no està en el seu millor moment. Chapeau, doncs, per a aquests patriotes que demostren mullar-se quan més ens cal i quan menys els pot beneficiar.
 
Els que hem tingut la sort d’assistir als mítings de Carretero i Junqueras, hem comprovat l’extraordinari tàndem que conformen el metge i l’historiador. Són realment brillants en l’oratòria, i patriotes lúcids i honestos, allò que cal per salvar el Titanic Catalunya. A diferència de Junqueras, però, Carretero ja ha demostrat ser coratjós. El coratge de l’historiador encara està per confirmar, i aviat en tindrà l’oportunitat demostrant determinació fent la urgent neteja, la desparasitació que Esquerra necessita com l’aire podrit que encara en bona part respira. Sí, els dos personatges són sensacionals, com sensacional serà comprovar diumenge com aquest poble dóna més suport —com diria aquell— a un “enorme fill de puta” com Duran mentre que l’opció independentista s’haurà de conformar amb les engrunes. És el poble que tenim. Però ja ho he dit a l’inici: dos mesos. Només han faltat dos mesos perquè el gruix dels catalans s’hagués assabentat de la bona nova de l’aparició en escena del tàndem esmentat, que no admet comparació amb la resta de candidats i presidents de partit, tret naturalment que ens vulguem enrojolar per vergonya aliena. Bosch ha millorat molt i amb poc temps, i Carretero i Junqueras són letals. Letals per a Espanya. Ho són de la mateixa manera que l’Esquerra tripartita de la collonada de la pluja fina i l’obsessió de l’estúpid i suposat eix dreta-esquerra, i SI, són letals per a l’independentisme, ergo per a Catalunya. I dic dos mesos, oi? Una dada: de moment, en l’única capital de província —se’n diu així, oi?— on Esquerra va aconseguir regidors —dos— va ser a Barcelona, l’única de les quatre ciutats on aquest partit, que va perdre bous i esquelles arreu, va fer coalició amb la gent del Doctor. Temps, doncs. En les presents eleccions hauria calgut només una mica més de temps per aprofitar Reagrupament l’altaveu mediàtic de què disposa Esquerra, i encara que fos per pronunciar-se a través de la seva boca. Altaveu, just allò que li va faltar al Doctor fa un any.
 
 
I a propòsit de SI, en una cosa té raó l’infiltrat del CNI, el senyor López: el pacte fiscal i el concert econòmic per a Catalunya són una ensarronada que no se la creu ningú. Ningú. I si no se la creuen els seus ingenus votants, encara menys se la poden creure Junqueras, Bosch i Carretero. Però per desgràcia es veu que cal dir-ho. Tenim el poble que tenim, repeteixo, i abans que fer-li veure que els reis són els pares se l’ha d’ensenyar a caminar. Així de trist. El poble català necessita ser enganyat contínuament per poder alimentar el seu etern autoengany. Però per sort no hi ha res etern, i al final a l’opi del poble anomenat CiU no li quedarà cap pastanaga més que inventar-se, i menys amb el poble català en plena ensulsiada. CiU parla de pacte fiscal, i Esquerra parla de concert econòmic —no pas Reagrupament, que per alguna cosa no són el mateix i fan coalició. Està bé que ho proposin, no m’hi oposo. Com més aviat fracassin les dues propostes-pastanaga, abans enfilarem cap a la independència sense més inútils dilacions. “La triple aliança” independentista que tanta urticària provoca als insolidaris de Solidaritat és vital per a les aspiracions de llibertat d’aquest país, i amb l’ajut de la majoria absoluta del PP —creuo els dits perquè es produeixi diumenge— no costa gaire aventurar que Joan Carretero serà un polític que passarà a la història de Catalunya, i per descomptat que molt per sobre de Jordi Pujol, a qui les futures generacions no recordaran perquè la història demostra que, tret dels seus contemporanis, el temps fulmina i ningú no recorda un covard mediocre, per més que en vida hagi passat per heroi per un poble poruc que, abans que mirar-se al mirall, entronitza un covard com el poble mateix pobre d’esperit que així es justifica.
 
El 20-N continuarem constatant l’eterna seqüela de la malaltia postfranquista del poble català. Però en paral·lel, l’independentisme reprendrà el vol. Dependrà del coratge d’Oriol Junqueras, de si és capaç de confrontar i desfer-se dels detritus interns del seu partit, perquè l’independentisme polític no es torni a estavellar fracassades les expectatives creades vuit anys enrere. I Reagrupament, amb el Doctor al capdavant, ja fan tot el possible per ajudar-lo.