Avui em ve de gust parlar-vos d’un company, un no qualsevol. Avui em ve de gust parlar-vos d’un bon noi.
aquell bon noi que ens parlava d’història, d’èpica, d’herois, de ciència, des de la Tv i de la ràdio,
aquell bon noi que va ser el primer alcalde independentista d’una ciutat important del Baix Llobregat,
aquell bon noi que va presentar-se a les eleccions europees del llunyíssim 2009 com a cap de llista,
aquell bon noi que va esdevenir president d’un partit polític tot i no haver-ne estat ni militant gràcies a la generositat de la bona gent d’aquest partit,
aquell bon noi que sempre ens diu que hem d’estimar i acostar-nos a tothom perquè, al cap i a la fi, tots som del mateix país i tots som “dels nostres”,
aquell bon noi generós que estén la mà a tothom per eixamplar les costures de les llistes electorals i fer-les el més semblants possible a la societat a la que aspiren representar,
aquell bon noi que va prometre el 2012 que, contra tot pronòstic, aconseguiria portar l’Esquerra nacional del 5è al 2n lloc al Parlament i ho va complir,
aquell bon noi que va ser capaç de fer entendre a tothom que el millor país es construeix des de la base, posant-lo en mans dels seus propis ciutadans,
aquell bon noi que va ser capaç, en menys de dos anys, de capgirar els números de tot un país quan tothom deia que era impossible i, a més, organitzar i executar un referèndum d’autodeterminació amb tot un estat en contra,
aquell bon noi que, malgrat que tot indicava que les guanyaria, sempre va intentar evitar les eleccions quan convocar-les no era el millor perquè el País avancés,
Ara, aquell bon noi, es passa 16 hores al dia tancat a una cel.la minúscula en un pavelló de la presó d’Estremera de Madrid. I hi és, precisament, per ser un bon noi. Per ser algú que sempre ha fet allò que molesta tan als que ho tenen tot i que només estan acostumats a guanyar i que no és res més que escoltar un país, a la seva gent, fent-se digne de la seva voluntat. Mai abaixant el cap davant del rei i la seva cort, sempre pensant en els més necessitats i amb el cor i el cap sentint i pensant en els més dèbils.
L’Oriol els fa por, és la dignitat i el símbol d’un poble que es mou, un poble que no s’arronsa, un poble que no acata lleis injustes.
L’Oriol és, en les seves pròpies paraules, el fruit de moltes derrotes i la llavor de totes les victòries.
Oriol, ho farem per tu.
