Avui fan 194 anys que es va independitzar la República del Paraguai, fent fora als representants de la Monarquia espanyola. La dominació napoleònica sobre la corona espanyola va ser el detonant de les revolucions independentistes a tota Amèrica llatina. El Regne d’Espanya va ser derrotat des de Mèxic fins l’Argentina. Les desfetes dels espanyolistes no van aturar-se, la pèrdua de Cuba i Filipines i les derrotes del Riff, al Marroc, van demostrar que tots els pobles de fora de la península que van enfrontar als Borbons van guanyar. Les glòries del suposat Imperi no va durar res, històricament parlant. La Revolució del Paraguai es un cas especial.
En poc temps va arribar al govern Dr. José Gaspar Rodríguez de Francia, un erudit advocat i teòleg, format al col·legi de Montserrat de Córdoba, Argentina, que ja havia exhibit les seves idees revolucionaries en el primer congres d’Asunción, capital del Paraguai. Per finalitzar una arenga revolucionaria, enfrontant-se als conciliadors, va treure dues pistoles i les va posar a la taula, dient: Tinc dues coses per resoldre la situació, una per la monarquia espanyola i un altre per els portenyos argentins que volen convertir-nos en província.
La independència del Paraguai es va resoldre administrativament, sense resistència dels realistes, que van fugir ràpidament cap a Perú o Buenos Aires. La nit del 14 al 15 de Maig de 1811 començava la experiència mes avançada de les revolucions americanistes. Paraguai va ser la primera República d’Amèrica, el model estatal desenvolupat per el Dr. José Gaspar Rodríguez de Francia es va basar en la mes ferma sobirania nacional, en la acumulació de capital en mans de l’estat, mitjançat la creació de les ESTANCIAS DE LA PATRIA, grans explotacions de terres expropiades a l’església i als espanyols, a on treballaven tant blancs com natius.
L’acumulació de ramats va ser tan gran que el bestiar era regalat als ciutadans.
La República del Paraguai va ser pionera en tots els avanços socials i científics: va establir la primera educació publica, gratuïta i obligatòria, laica i estatal, el servei militar igualitari, el primer ferrocarril d’Amèrica i el primer telègraf, la primera fabrica d’Acer, va trencar les relacions amb el vaticà i va treure tots els privilegis a l’església, va prohibir els matrimonis racials. Dr. José Gaspar Rodríguez de Francia va dirigir la experiència mes avançada de construcció d’un estat amb acumulació de riquesa publica, sota una direcció fèrria, es a dir un jacobí pur. Com a tots els dirigents que s’oposen als opressors va ser acusat de tirà ( avui li dirien “populista”, com a Chavez) i això ho deien els intel·lectuals europeus o europeïtzats que gaudien de l’esclavisme i arrasaven nacions senceres. Va definir legalment el guaraní com la llengua oficial del Paraguai, va donar ciutadania a tots els natius i va incorporar als cacics Tupí Guaraní als comandaments militars del exercit republicà. Mentre la resta de països independents continuaven l’extermini dels veritables amos de les terres americanes.
La República del Paraguai, al cor de l’Amèrica del Sud, era un bastió inexpugnable als imperis francès i anglès. I un exemple perillosísim per els pobles independents. Al 1865 el Regne Unit va finançar i promoure que el Brasil, l’Argentina i l’Uruguai ataquessin la república mes desenvolupada d’Amèrica, que es negava a ser envaïda per el comerç librecanvista i els vaixells anglesos. La Triple aliança va ser una de les vergonyes que encara arrosseguem els argentins, brasilers i uruguaians.
Paraguai va ser arrasat, el 70 % de la seva població exterminada, les institucions estatals anul·lades, les fabriques, universitats, tot vestigi del desenvolupament de la República van ser destruïts. Fins avui la demografia paraguaià esta marcada per l’assassinat del 90 % dels homes al 1870.
Malgrat tot, la nació Paraguaià va mantenir la consciència nacional, especialment a traves de la llengua guaraní. Vagi aquest breu relat com a sentit homenatge al poble paraguaià, d’un germà argenti, en el dia de la seva independència. El poble dels Països Catalans haurem de mirar sovint els exemples de les nacions que han derrotat a l’opressió de la monarquia espanyola.
Catalans al Paraguai (del web catalunya-america.org)
República del Paraguai Població: 5.450.000
Moneda: Guaraní Extensió: 406.752 km, es a dir que Paraguai es unes tretze vegades la superfície de Catalunya.
Catalunya té una superfície aproximada de 32.000 km2
La participació dels jesuïtes fou una de les característiques definidores de la colonització de l’antiga província del Paraguai. Des de la fi del segle XVI fins a la seva expulsió l’any 1768 hi trobem un bon nombre de jesuïtes catalans. En la primera etapa destaca el missioner i lingüista Joan Saloni, pocs anys abans d’iniciar-se l’experiència de les reduccions jesuítiques. Aquests centres de població indígena, amb una organització econòmico-social i cultural pròpia, sovint s’enfrontaren amb el poder local d’Asunción, on trobarem, entre d’altres, a Jaume de Sant Just, que ocupà el càrrec de governador a mitjan segle XVIII. El decret d’expulsió dels jesuïtes dugué alguns missioners a difondre per Europa la tasca de les reduccions i la realitat paraguaiana en general. Josep Manuel Peremàs escriví diverses cròniques amb interessants reflexions sobre les missions, i Josep Jolís contribuí a la coneixença de l’indígena i del seu medi natural. Després de les primeres experiències de vida independent sota el mandat del Dr. Francia i C. Antonio López i dels múltiples enfrontaments amb els estats veïns (Guerra de la Triple Aliança, 1870), s’inicià una etapa de lenta reconstrucció on trobem Ricard de Brugada i Puig en el camp de la justícia, amb la institució de l’Hospital dels Catalans i d’altra banda Joan Borràs i Ferrer en l’àmbit universitari i de la medicina. Des d’una perspectiva econòmico-comercial, el país s’obrí a l’exterior i participà en el tradicional comerç que exportava des de diferents indrets de la conca del Riu de la Plata peix sec i salat a la costa catalana (Pla, Gibernau & Co.). Durant les primeres dècades del segle XX el país patí una certa inestabilitat política, on tingué un paper actiu L. Albert Riart (Jeroni Riart). En l’àmbit econòmic l’activitat dels catalans se centrà en la creació de petits comerços i magatzems, que contribuïren a la fundació el 1911 del Centre Català d’Asunción, presidit per l’escultor Serafí Marsal. D’aquesta etapa sobresurt l’aportació intel·lectual i erudita del jesuïta Pau Pastells per al coneixement de la història de les antigues províncies jesuítiques. Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com succeí a molts països americans, el Paraguai també rebé una quantitat, encara que més modesta, de persones procedents de l’exili republicà, entre d’altres el pintor Torné i Gavaldà. En les darreres dècades, els governs autoritaris han dut al deteriorament del nivell de vida d’amplis sectors rurals, urbans i indígenes, on s’emmarca la tasca d’un actiu sector de religiosos catalans, com Josep M. Blanch i Carme Carreras i Bayés.
