Acaba d'aparèixer el llibre L'energia 100% renovable. Reflexions sobre la Transició Energètica a Catalunya i la seva governança de Josep Centelles, enginyer industrial i màster en economia urbana i regional per la LSE. En el pròleg redactat per Joan Majó, exmininistre d'Indústria, hi diu “L'energia i la informació ens donen vida material i vida espiritual. No és doncs d'estranyar que cada vegada que hi ha un canvi radical en les possibilitats d'accedir a més energia o bé a més informació, es produeixi un salt qualitatiu en la història de l'espècie. La domesticació del foc, l'aparició de l'escriptura, la invenció de l'impremta, la utilització dels combustibles fòssils (carbó, petroli, gas), o la digitalització de tot tipus de informació, son alguns d'aquests salts.(…) Els habitants d'aquesta societat de principis del segle XXI ens faltarà energia i ens sobrarà informació. Hem de reaccionar davant dels dos reptes.” /
El llibre de Centelles explica que l'objectiu de l'energia totalment renovable ha deixat de ser una utopia, perquè tenim al nostre abast els recursos suficients i les tecnologies necessàries per fer una transició cap al nou model plenament viable des d'un punt de vista econòmic i financer. /
La nostra vida quotidiana depèn totalment de l'accés a l'energia. Per un moment imaginem-nos què faríem un dia sense aigua calenta, sense ascensor, sense transport, sense electricitat, sense ordinador, sense gasolina. Vista aquesta elevadíssima dependència resulta paradoxal que no ens preocupi estar funcionant en base a un model energètic que la pròpia Unió Europea qualifica d'obsolet. /
L'estudi intenta obrir la consciència de la necessitat de canviar de model energètic, de superar l'època dels combustibles fòssils bruts, dirty fossil fuels, com ja els anomena l'Obama, i fer la transició cap a l'era dels fluxos d'energia nets. Un món basat en energia renovable, neta de contaminació, més barata i lliure de sang i guerres, és tècnicament possible i econòmicament viable. /
Alguns dels apartats de l'índex donen pistes sobre el contingut de la publicació: l'era dels fòssils s'ha d'acabar; la transició energètica; els combustibles fòssils: resulten cars, contaminen i s'acaben; Taxa de Retorn Energètic (TRE); aprofitar l'escassetat per fer negoci?; l'oligopoli canvia d'estratègia?; dependència energètica d'Europa i de Catalunya; disfressar-se «de verd»; les nuclears, un mal necessari?; els biocombustibles o el poder emocional de l'etiqueta bio; l'hidrogen, el nou protagonista; l'economia local reforçada; governança de la Transició Energètica; sobirania energètica; com pagar la transició; un canvi cultural important; Pacte nacional per a la transició energètica, etc. /
En un dels capítols, l'autor s'entreté a concretar accions per introduir de forma ràpida la mobilitat elèctrica a grans ciutats. Diu que un automòbil turisme mig necessita aproximadament uns 15 Kwh per fer 100 Km. Considerant un preu de 0,20 €/Kwh, un vehicle elèctric resulta a uns 3 euros per 100 Km, mentre que un vehicle a gasolina consumirà uns 6 litres, el que ve a donar uns 8 euros per 100Km. Vàries vegades més. /
Si aquests 15 Kwh elèctrics són totalment bruts, és a dir procedents de cremar combustibles fòssils, la contaminació en CO2 seria similar a la generada amb un motor de gasolina. Ara bé, atès que el mix energètic actual d'Espanya al 2014 tingué a prop d'un 40 % de component renovable, la contaminació d'un vehicle elèctric resulta molt inferior. /
Centelles proposa que sigui l'Administració la primera en donar exemple encarregant la substitució progressiva del parc mòbil per vehicles elèctrics. Hi afegeixo que els vehicles amb llicència pública com els taxis haurien de venir al darrera. O els concessionaris de línies d'autobús. I aquesta aposta vincular-la amb la producció a casa nostra de Seat i Nissan /
A tall d'exemple, Centelles il·lustra el potencial d'actuació proposant un pla per a la substitució en 10 anys de totes les motos i scooters urbans de menys de 250 CC per motos elèctriques. Beneficiaria a una gran massa de gent que fa un desplaçament urbà diari de residència-treball-residència de menys de 40 Km per dia i que per tant pot usar ja motocicletes elèctriques de fabricació catalana actualment disponibles en el mercat. Amb un notable creixement de la capacitat productiva de les empreses que les fabriquen a casa nostra, fins a assolir una producció anual de 20.000 o 30.000 motocicletes per any amb demanda garantida. /
Un pla d'aquest tipus ha de preveure legislació específica regulant diversos aspectes. Un d'ells podria ser en relació als pàrquings i els endolls de càrrega. Així mateix, seria interessant fomentar la càrrega durant les hores d'insolació i per tant fomentar el tenir endoll/comptador al lloc de treball. Carregar una bateria en hores vall i a baixa velocitat de càrrega (varies hores), hauria de resultar molt barat. Això és tècnicament possible amb comptadors smart amb tarifes variables en funció de la velocitat de càrrega, de l'hora del dia i de l'estació de l'any. /
Al setembre de 2015 circulaven pel món a prop d'un milió de vehicles elèctrics. 300.000 als EE.UU., més de 110.000 al Japó, etc. Noruega al 2025 tindrà tots els seus vehicles elèctrics. Ser dels primers en fer la transició dóna l'avantatge del primer jugador. Perquè si esperem gaire podrem fer la transició comprant scooters elèctrics i endolls/comptadors a empreses alemanyes o xineses. En canvi, si ho sabem fer ràpid i bé, serem nosaltres qui vendrà aquest equips i serveis als països que es despertin després. /
Interessants consideracions per Catalunya, que mentre no s'emancipi, depèn d'un Estat en mans de l'oligopoli dels Kilowati-tinents./
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2016/02/100-renovable-81058.php
