Edició 2246

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 18 de setembre del 2024
Edició 2246

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 18 de setembre del 2024

1 any després

|

- Publicitat -

1 any després de l’empresonament de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez, el nostre estimat prologuista, la societat catalana segueix obstinada a trobar la manera de fer possible el somni. Cuixart, des de l’ombra, segueix llençant missatges gandhians a la població des de la seva postura reforçada de líder de la societat civil. Sànchez, per la seva banda, segueix vinculat a la causa des del convenciment que serà més útil des de la línia política. A nosaltres ens sembla que probablement tindria més força si s’hagués mantingut en els mateixos paràmetres que Cuixart, però, qui som nosaltres, sinó uns simples cronistes com per jutjar quin és el millor camí per l'un o l'altre pres que se l’han jugat (i l’han perdut) per nosaltres?
 

Publicitat

Evidentment que l’exemple dels dos per nosaltres és igualment encoratjador i il·lustratiu. Ens dol llegir múltiples comentaris per tot arreu denigrant la figura d’ells o de la resta de presos simplement perquè són d’un partit o d’un altre, o que companys rellevants de sindicat de la Dolors Bassa passin d’ella. O potser perquè defensen una manera o una altra d’arribar-hi. No arribarem a la independència, si és que mai hi arribarem, amb la puresa i la santa immaculació de la dignitat intocable que molts es posen a la boca. Si ho entenen millor així, ara que estem en època de Netflix, l’Arnau Estanyol de la Catedral del Mar (hi ha el llibre també, poden començar per aquí si volen conèixer la història) va haver de besar els peus dels amos que l’humiliaven a ell i al seu pare, abans d’arribar a ser qui va ser, i poder capgirar la situació.
 

Els judicis s’acosten. Haurem de ser forts. Potser avui és un dia de dol, potser avui ens hauríem de saber estimular per mirar de superar altra vegada les nostres diferències, respectar el del costat i començar a escoltar activament la gent ‘susceptible de’. A la trinxera dels comuns, per molt que ens sembli que són una colla de traïdors per passius, hi ha algun que segueix remant per eradicar la influència del llast d’Iniciativa. Escoltem-nos, escoltem-los, menys bandera i més bon govern i més aviat que tard la nostra bandera s’hissarà sola.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

Minut a Minut