La Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem ha confirmat la resolució de Consell de Transparència i Bon Govern de 15 de març de 2017, que obligava a Corporació de Ràdio Televisió Espanyola SA (CRTVE) a lliurar a un ciutadà la retribució anual bruta percebuda pel personal directiu entre els anys 2014 i 2015. El tribunal desestima així el recurs de l’ens públic i entén que preval l’interès general dels ciutadans en la divulgació d’informació per sobre de l’interès privat dels afectats. La sala precisa que la resolució qüestionada va considerar que el salari no és una dada especialment protegida, ni tampoc és una dada merament identificativa.
Alhora, afegeix que el Consell de Transparència i Bon Govern va concloure “de manera raonada i raonable” que és prioritari l’interès general dels ciutadans per conèixer les retribucions del personal directiu de la corporació, en tractar-se d’una societat mercantil amb participació 100% pública i finançada a través dels pressupostos generals de l’Estat.
La resolució sorgeix a través d’un ciutadà, que va demanar per escrit a la CRTVE que s’identifiqués el preceptor, el lloc a l’organigrama i la retribució real rebuda entre el 2014 i el 2015 per tot el personal de direcció i subdirecció. La CRTVE no va admetre la sol·licitud d’informació en no poder verificar la identitat de la persona, que no havia aportat ni l’original ni la còpia del eu DNI al presentar la petició.
El Consell de Transparència i Bon Govern va rebutjar la causa d’inadmissió en considerar que l’omissió era “subsanable” i que era precedent facilitar la informació, segons la llei de Transparència, i va instar la corporació a lliurar la informació en el termini de 10 dies.
La decisió va ser confirmada per un jutjat contenciós-administratiu i, posteriorment, per l’Audiència Nacional, que va entendre que les retribucions anuals no eren dades especialment protegides i que calia garantir la transparència i l’objectivitat en l’àmbit públic. Ara, el Suprem desestima el recurs de CRTVE contra la sentència recorreguda que, d’una banda, al·legava inacció de l’article 15 sobre la protecció de dades personals i, per l’altra, la indefensió.
