Dia d’eleccions
Si em toca una mesa electoral, tindré a les mans els carnets d’identitat de persones que aniran votant de manera pacífica una darrere l’altra. Segur que sovint hauré vist pel barri les cares de les fotografies dels carnets. Les dec haver trobat pel carrer, a la fleca, a la peixateria, a la carnisseria o al centre cívic. O deuen haver passat pel meu costat perdent-se en la indiferència cadascú a la seva bola. Ves per on, en un dia d’eleccions podré saber-ne alguna cosa. Xafardejar. Això rai! Serà una comunicació simplement freda en forma de dades: noms, cognoms i números. La comunicació serà formal, educada, forçada per les circumstàncies. Podré veure que els noms dels votants estan majoritàriament en castellà. També coneixeré els interventors, militants de base que donen testimoni que la votació sigui correcta i justa.
Probablement, n’hi haurà algun conegut que em digui: “Guaita, ja t’han enganxat”. Un home i una dona grans, havent votat, diran: “Deure complert”, alhora que deixaran anar un somriure i marxaran oblidant la “Targeta de censat”. Em vindrà algú, que aixecant el cap i el coll endavant, fa la sensació d’estar ben informat del missatge polític de cada candidatura i apareix com a molt segur. Tanmateix, una gran part dels votants voten influenciats per un familiar, amic o company de feina amb qui confia. I ensopego amb aquell mosso d’esquadra de trànsit que em va demanar el DNI, en canvi, ara és ell qui me’l dona a mi. Potser alguna senyora em dirà: “Vegi si soc aquí, si us plau”. Li respondré: “Ho sento. No hi és pas en aquest llistat; vagi a una altra”. I ella, emprenyada, dirà: “I ara! D’allà m’han enviat aquí, i ara vostès m’envien a una altra. Si no soc a la pròxima, me’n vaig a casa”. Quan hom té problemes en les llistes, hi ha qui reacciona trencat els sobres i dient “Me’n vaig al bar”, però també hi haurà que reaccioni de manera violenta i dient: “Coi, no pot ser que se’n recordin de mi, només per pagar impostos”.
La majoria dels votants porten el sobre amb vot preparat de casa per bé que no falten els que arriben despistats a la seu electoral i entren nerviosos i indecisos sense saber a qui votar entrant i sortint de la cabina electoral. Segur que no faltarà el jove frustrat i decebut, car vol votar i li falta un mes i mig per complir els divuit.
El dia de les eleccions els polítics xerrapetes que a vegades no saben què han dit, que han tractat amb la seva verbositat de fascinar als seguidors i no han parat durant la campanya electoral, per fi callaran. Encara com! Ja tenen la feina enllestida. L’ambient de complaença i satisfacció per les pluges que ha portat la primavera quedarà esquinçat i s’omplirà de la passió política pel poder. De debò es volen preocupar pels problemes de la gent o romanen aliens a ells. Ja ho veurem. En el fons, cada candidat es presenta com que són els únics capaços de solucionar els problemes. Mentre recompto els vots em pregunto si hi deu haver algun que confessi que ha badat tot dient ximpleries que no hauria d’haver dit. A ells rai, si ha fet més promeses del que cal, ja es veurà. Mal que els pesi no tothom pot guanyar. I quan se sàpiguen els resultats hi haurà qui esdevindrà president o batlle, però ni de broma cap dels candidats acceptarà la derrota.
© Joan Guerola, 2023
