Un bon dia, el tertulià va decidir marxar del programa matinal de RAC1 amb l’excusa que el procés independentista l’esgotava, però ara hi ha tornat. Tinc en Jordi Basté com a un professional intel·ligent i no em puc creure que hagi estat ell qui tingués la idea de recuperar un cínic insuportable, com és en Xavier Sardà.
Em decanto per creure que hagi estat la mateixa direcció del Grup Godó que, continuant en la seva croada contra l’independentisme, li ha imposat, com semblantment fa amb altres mesures, que passen més desapercebudes, però que es noten i fan forat en la línia editorial del grup.
Fixeu-vos que els independentistes que escriuen a La Vanguardia ens parlen de coses intranscendents, em refereixo a gent com Pilar Rahola, Carles Mundó i d’altres que encara hi escriuen. “Parleu del que vulgueu, però no defenseu l’independentisme”, sembla talment que els hagin dit.
El cas més clar ha estat veure que la musa de l’independentisme, Pilar Rahola, i que no cessa de fustigar l’unionisme, no va poder sortir a defensar el president Puigdemont davant l’infame article de Joaquín Luna o respondre altres fòbies abocades contra l’independentisme per part de les principals veus del diari.
