Ahir a la nit, els republicans van fer públic un preacord amb la CUP que més aviat semblava una maniobra, un gir de truita, per establir el hastag #PressingJUNTS que no pas un acord ferm que avancés veritablement cap a la república catalana.
El més sorprenent de tot és que la proposta d’un referèndum “abans d’acabar la legislatura” s’ha plasmat en l’acord com si fos un “ja ho veurem” perquè primer es manté l’opció de seguir amb la taula de negociació. Un referèndum per cert que, tal com es planteja, implica liquidar l’1-O, que no se cita per enlloc en el preacord.
La resta de punts continuen essent una gestió autonòmica dels temes socials quan, en els darrers anys, s’ha comprovat que el Gobierno, sigui d’esquerres o de dretes, sempre acaba liquidant els acords del govern català. Ho hem vist amb el tema habitatge i amb el tema lloguers. I el compromís d’augmentar el pressupost de sanitat no depèn de Catalunya sinó de Madrid. Nosaltres no tenim el concert econòmic. I sobre el tema d’interior, primer caldria fer neteja d’alguns responsables de Mossos per la seva deriva.
L’acord ha provocat eufòria a les xarxes socials de la gent d’ERC, però el silenci entre els cupaires ha estat de campionat. Sembla que el gran acord de l’acord, valgui la redundància, és que es tracta d’un acord per pressionar Junts més que no un acord perquè la CUP n’estigui molt satisfeta. Com que ningú no vol repetir les eleccions, sembla que, per part de la CUP, s’hagi decidit adoptar un perfil baix i aprovar un govern d’ERC i Junts per així tenir un roc a la faixa i d’aquí a un any començar a carregar contra el govern.
Veurem que decidiran les assemblees cupaires, si avalen o no la proposta. Que lluny que queda aquella CUP tan exigent amb l’independentisme majoritari! El silenci a les xarxes socials n’és tot una mostra.
