Brutal el dia a dia. El que queda clar és que Sánchez vol anar a eleccions, sap que ja no té res a perdre, sap que amb un Senat amb majoria absoluta del PP i amb un Congrés on haurà de demanar per cada votació el sí de Junts o PNB no pot governar una Espanya cada cop més intransigent amb Catalunya.
Sánchez vol eleccions i posar la culpa en mans del president Puigdemont. Les vol perquè d’aquesta manera comença a ser qüestionat Feijóo; Vox entra en crisi i ja no serveix la frase “cal aturar l’extrema dreta”, on l’independentisme, principalment ERC, hi va caure. L’extrema dreta es trenca sola.
Guanyant les eleccions, Sánchez acabarà d’ostentar la presidència espanyola al Consell de la UE i es presentarà com el nou líder europeu i, si les perd, marxarà com un heroi cap a Europa on l’OTAN l’espera com a futur secretari general.
Sánchez compta amb la col·laboració del poder mediàtic i empresarial català per pressionar fins al final al president Puigdemont. Ara bé, si el president aguanta, té una nova o darrera oportunitat per liderar l’independentisme o, si no, serà una nova generació la que ens portarà al moment decisiu d’una nova declaració d’independència sense marxa enrere. Avui dia mundial de l’orgasme femení, tothom té dret a obtenir orgasmes totals; ja no volem les engrunes, volem l’orgasme sencer.
