El gobierno “més progressista de la història espanyola” no necessita cap partit independentista per aprovar els pressupostes espanyols. Els sobren vots. Malgrat les gesticulacions de Podemos, Ciudadanos aprovarà els pressupostos i s’ha convertit en el soci principal de la tramitació dels comptes juntament amb el PNB i altres grups minoritaris. Ni els 13 diputats d’ERC, ni els 4 de JuntsxCat, ni els 4 del PDeCAT, ni els 2 de la CUP no decidiran res. Malaguanyats 23 escons.
Seguirem, doncs, igual amb la nefasta tradició històrica de pressupostos aprovats però no executats a Catalunya i l’espoli fiscal no pararà d’augmentar. Fins i tot si s’aconseguissin aprovar algunes esmenes, ben segur que la majoria, com es comprova a cada exercici, decaurien per decisió del mateix govern espanyol. És la tradició, conseqüència de pertànyer a l’estat espanyol: ho va patir CiU, ERC, Junts o PDeCAT i, fins i tot, ho han patit el mateix PSC o el PPC.
Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, és a dir els oblidats Països Catalans, són els territoris que més han estat perjudicats pels constants incompliments dels pressupostos: com a mínim, a cada tres anys es perd un pressupost sencer i l’espoli que patim es va agreujant. Ja no serveix de res negociar pressupostos espanyols si no és que admetem retornar a l’autonomia i acceptar mesellament que ens enganyin cada any, any rere any, i donem per acceptat que seguirem patint un constant robatori dels nostres recursos. Només la independència ens evitarà aquest patiment que paguen tots els ciutadans siguin quin siguis els seus orígens. Cada dia sense independència és un dia més espoliats.
