El Grup Godó té molt de poder, i el té gràcies a les generoses subvencions de les administracions espanyola i catalana, però el diari segueix sent més espanyol que català, més monàrquic que republicà i més carca que la mateixa societat catalana.
Avui en mostra la seva cara més escabrosa contra la majoria independentista que hi ha a Catalunya i, per argumentar-ho, fins i tot carrega contra TV3 – recordem que té colonitzada la televisió pública catalana pels seus periodistes i col·laboradors- pel que considera “generosa” cobertura per amagar que els ciutadans catalans són majoritàriament favorables a la corrupta monarquia espanyola.
L’editorial fins i tot carrega contra el govern català i els recorda la seva obligació de ser neutrals respecte a les institucions espanyoles, malgrat que siguin la causa de la corrupció i la repressió dels catalans. És amb editorials com aquests que la família Godó torna els sumptuosos contractes publicitaris que té amb el govern català, que els omple les arques i li salven els comptes evitant que entrin en pèrdues.
Com recorda el llibre d’Oriol Junqueras i Marta Rovira, i com molt bé saben els partits independentistes, amb els grans mitjans de comunicació en contra, difícilment guanyarem el relat, fet essencial per conquerir la independència. El que no s’hi explica és el perquè del generós col·laboracionisme de l’independentisme governamental amb el principal grup de comunicació que, dia si i dia també, carrega contra els independentistes i el mateix govern. No m’agrada el masoquisme i que el meu govern el practiqui, encara menys.
Postdata, a l’atenció de Vicent Sanchis i Saül Gordillo: com és que permeteu l’actual massiva colonització dels periodistes i col·laboradors del Grup Godó als mitjans públics? Aquest divendres a la tarda, al programa Tot es mou i coincidint amb la visita de la monarquia corrupta, la tribuna del programa, secció que dóna veu a un periodista de nom i llarga trajectòria, casualment va ser per a l’exdirector de La Vanguardia, Màrius Carol.
