Avui he sentit la roda de premsa conjunta, a la seu d’ERC, del president Oriol Junqueras i el líder abertzale d’EH Bildu, Arnaldo Otegi i he quedat sorprès amb les respostes que tots dos feien a les preguntes dels periodistes. Les seves respostes no han estat sinó una fugida endavant sense aportar res que il·lusionés.
Tot ha estat adreçat a fer creure que som en un món feliç en el qual la comunitat internacional diu que ens acompanyarà en aquesta taula de diàleg. Ja s’està veient com la comunitat internacional acompanya Ucraïna en la seva lluita per combatre la invasió russa del seu país.
El discurs dels líders de les dues formacions que semblaven més actives en la defensa de la independència ha estat una veritable decepció, sense cap acció ni resposta a una taula de diàleg que es ve eternitzant per la voluntat mostrada del PSOE de no parlar mai ni d’autodeterminació ni d’amnistia.
Arnaldo Otegi fins i tot ha rebutjat la proposta de la CUP de celebrar un referèndum aquesta legislatura per preferir continuar apostant per la taula de diàleg, la que lamentablement està aturada i sense data.
On queden aquells discursos abrandats d’en Junqueras i l’Otegi? On queda el “tenim pressa”? On queden aquelles declaracions dient que Espanya mai no negociarà l’autodeterminació?
Annexa: L’article acaba amb la contundència de les preguntes, però em dona una mica la sensació d’inacabat. Potser hi falta una frase final, com ara…
Si han triat aquesta estratègia entre prudent i mesella deu ser que pensen que hi ha gent que els seguirà, però no han d’oblidar que molts d’altres ens en sentim incòmodes, per no dir exclosos, i també enganyats de quan empenyien a fer saltar pels aires el règim del 78 i obrir pas a la independència.
