Cal recordar que un conglomerat d’empreses espanyoles va obtenir l’adjudicació del contracte i que van tenir molts problemes per haver calculat malament l’envergadura de l’obra i per no preveure les inclemències del desert. Les tempestes de sorra omplien les vies, el projecte es va encarir enormement i es va retardar deixant les empreses adjudicatàries en una situació d’incompliment en un projecte de més de 6.500 milions d’euros, un pastís considerable a repartir entre elles.
En un primer moment, el govern de l’Aràbia Saudita no va voler assumir l’increment de costos, el que portava les empreses espanyoles a unes fortes pèrdues per afrontar el sobrecost i les sancions contractuals de l’incompliment i va ser aquí quan va entrar-hi el Rei dels espanyols: les seves bones relacions amb la dictadura àrab li va permetre desencallar el projecte.
El govern saudita va acceptar una pròrroga de les obres i augmentar-ne en part el cost, uns 150 milions d’euros. Juan Carlos ho havia aconseguit i va permetre que les empreses espanyoles no perdessin diners.
Entres les empreses espanyoles afectades, s’hi troben les públiques Ineco, Renfe y Adif i les privades, OHL, Cobra (ACS), Indra, Consultrans, Copasa, Dimetronic, Imathia, Inabensa i Talgo. Són algunes de les empreses espanyoles més fortes i influents,
